El descobriment, la fase clau del procés innovador

El procés d'innovar es pot estructurar en 3 grans etapes: descobrir la solució, implementar-la i comercialitzar-la. L’entorn dinàmic i hipercompetitiu fa que moltes empreses vulguin implementar i comercialitzar la solució ràpidament, dedicant poc temps a la primera etapa; quan, realment, aquesta és clau. Una mala definició de la solució, encara que s’implementi i comercialitzi de forma excel·lent, ens portarà irremeiablement al fracàs. Masses vegades, el principal problema de la innovació no recau tant en la implementació o comercialització de la solució, sinó en descobrir què és el que s’ha de fer.

Per tant, hem d'invertir més temps en la definició de la solució, una solució que doni resposta als problemes i necessitats reals dels clients. I per això, és vital comprendre profundament a l'usuari en el context del problema o necessitat que volem resoldre o satisfer. En aquest sentit, cal remarcar que portar molts anys en el negoci no significa conèixer perfectament els clients i que no cal perdre temps observant-los. Sempre es poden aprendre coses noves dels clients. De fet, s’ha d’estar disposat a que et sorprenguin. Les persones tendim a rebutjar la informació que ens trenca els nostres esquemes i creences i fer cas a la que els reforcen, una tendència de la que cal allunyar-se.

D’altra banda, ara més que mai, les empreses no es poden permetre el luxe de cometre errors molt cars. Més val equivocar-se en la fase de definició que en la fase d'implementació, on s’encareixen molt més els costos.

Per tot plegat, l’etapa de descobriment és fonamental. Etapa en la qual es defineix el repte i es proposa una solució que compleixi amb els criteris de desitjabilitat, factibilitat i rendibilitat esperats.

Descobrint el problema per crear una solució. La fase de descobriment és crítica per multiplicar les opcions d’èxit del projecte. És en aquest moment quan cal definir perfectament el problema/necessitat que es vol resoldre/satisfer, pel que és bàsic obtenir la màxima informació i entendre’l fins l’últim detall. Per fer-ho es poden utilitzar diverses tècniques, com les etnogràfiques, per contextualitzar on se situa el problema/necessitat.

Un cop ben definit el problema, el procés s’encamina a definir la solució. Per buscar la solució que millor s’ajusta al problema, generem el màxim nombre d’idees aplicant tècniques creatives. En aquest punt, cal remarcar que la creativitat és important, però encara ho és més definir sobre què hem d’obtenir idees. Un cop disposem de les idees, seleccionem les millors utilitzant tècniques de filtratge.

Un cop seleccionades les millors idees, passarem a tangibilitzar-les de la forma més ràpida i barata que es pugui per poder validar-les el més aviat possible amb els potencials clients. És aquí on entra el prototipatge (remarcar que no només es poden prototipar productes, sinó també serveis, processos o, fins i tot, models de negoci). Quan parlem de prototips, és important assenyalar que n’hi ha de tres tipus, de més rudimentari a més detallat: inspiració, evolució i validació. Normalment sempre es pensa en el de validació: un prototip que es pot veure i tocar, molt proper a la solució real. Però arribar fins aquest suposa una inversió molt gran. Hem de pensar que el que ens interessa en aquesta fase és validar que la solució aportada tingui les màximes possibilitats de tenir èxit al mercat; per tant, interessa obtenir el feedback del potencial client de la forma més barata i ràpida possible, però també és fonamental que aquest feedback sigui crític, obert i honest (és molt diferent ensenyar un prototip de validació amb tot tipus de detalls que un d’inspiració, molt més rudimentari; a l’hora d’opinar, les persones tendim a ser més prudents en el primer, essent molt més obertes i sinceres en el darrer). Es tracta d’un procés iteratiu de prova i error, on es van construint diverses versions de prototips per ser validats. Construint, compartint i comunicant mitjançant el prototip s’aconsegueix identificar noves oportunitats que inicialment no s’havien tingut en compte. Per tant, en les primeres iteracions, és recomanable emprar prototips d’inspiració.

A partir de la informació obtinguda, s’haurà de decidir si implementar la solució, refinar el concepte, redefinir el problema o, fins i tot, abandonar el projecte perquè hem identificat que no tindrà èxit. Més val abandonar ara que més endavant, quan ja hem invertit molt temps i diners en el mateix. Si hem de fracassar, fem-ho el més aviat i barat possible.

Aquest procés no assegura l’èxit, però augmenta l’efectivitat i velocitat del procés d’innovació. Es tracta d’un procés que permet interactuar continuament amb l’usuari/client i que minitmitza el risc de fracassar.