Interdependència global, la desglobalització i el paper de la Xina

Amb més de 17 anys d’experiència a l’Àsia, l’economista i investigadora de Bruegel Alicia García-Herrero és una de les persones més adequades per valorar el paper de la Xina en la nova globalització (o desglobalització) i el futur del mapa econòmic internacional, el més fragmentat de les últimes dècades.

En la seva ponència durant la Jornada central de la Setmana de la Internacionalització, García-Herrero analitza la influència de les tensions geopolítiques dels dos grans gegants econòmics. "Els Estats Units i la Xina s’estan bifurcant, s’estan separant lentament. Aquest fet té grans repercussions per Europa i per les empreses internacionalitzades", apunta.

Tot i que la pandèmia va provocar un augment global de les importacions procedents de la Xina, un dels factors que indiquen que ens apropem a una desglobalització és que la inversió directe per part d’occident a la Xina està disminuint. "Això és sorprenent. El més lògic seria que la inversió seguís augmentant i que els empresaris tinguin interès en produir en altres països. S’està desplomant globalment", explica.

Aspectes com aquest donen pistes del retrocés globalitzador. Ara bé, quins són els motius principals? Per a Garcia-Herrero no és una tendència nova, fa anys que ens hi dirigim, i assenyala quatre raons que empenyen cap a aquesta fragmentació:

• La crisi immobiliària de 2008. Malgrat la recuperació posterior del comerç internacional, des de llavors les cadenes de valor globals no han deixat de fragmentar-se.
• La guerres comercials. L’auge del proteccionisme i l’augment dels aranzels per frenar l’avanç tecnològic xinès, dificulten les importacions procedents del gegant asiàtic als Estats Units.
• La pandèmia de la Covid. La política Covid zero xinesa no afavoreix als intercanvis comercials o les inversions al país. A més, la pandèmia ha alertat de la perillositat de dependre d’un sol client: "En ports de la Xina, Taiwan o Hong Kong es creen colls d’ampolla de productes tecnològics imprescindibles", reconeix.
• La guerra a Ucraïna. La inflació provocada pel conflicte representa un problema de grans dimensions per Europa fent augmentar el cost de les importacions. Garcia-Herrero també alerta que les sancions a Rússia i la dependència del dòlar poden comportar la creació de sistemes financers paral·lels al Swift com el CIPS xinès o, per altra banda, el creixement de la moneda virtual de la Xina.

Garcia-Herrero també destaca riscos interns que estan desaccelerant el creixement de la Xina, més enllà de la relació amb els Estat Units o Europa: la Covid i els confinaments; els riscos del mercat immobiliari i la dificultat per accedir al finançament; el paper de Taiwan en les cadenes de valor tecnològiques; els problemes a l’alça de pagament a les empreses; les regulacions estrictes al sector privat o l’elevat preu que haurà de pagar el país per seguir sent el major emissor de CO₂ del planeta són alguns del reptes que s’enfronta la Xina durant els propers anys.

Malgrat aquest procés de fragmentació global, per Garcia-Herrero no s’ha d’abandonar la Xina per fer-hi negoci perquè segueix ofereint bones oportunitats de negoci. Tot i això, sí que s’han de contemplar noves accions en termes de relocalitzacions o nearshoring per localitzar la producció en un país més proper. "Davant d’aquests esdeveniments hem de pensar en canviar i com ens enfrontem a la nova realitat. Sempre que hi ha nous reptes també es generen oportunitats de negoci. Ara és una carrera basada en qui ho entén abans", conclou.