"Hem de transmetre els valors de la cuina catalana a l'hora de posicionar-nos internacionalment"

Quin és el model recomanable a explotar per garantir la viabilitat i preferentment l’èxit del producte gourmet?

Els reptes estratègics del futur passen pel desenvolupament del producte gourmet relacionat amb les principals tendències de consum (producte saludable, plats preparats ready to eat etc.) i una doble obertura: cap als mercats internacionals i cap a nous canals de venda, davant la diversitat de consumidors.

L’altra vessant va dirigida als processos de producció: la industrialització del producte per incrementar el volum de vendes en el cas d’aquelles empreses petites (mantenint les característiques del producte) i la gestió estratègica d’aquesta distribució. També és necessari desenvolupar les capacitats comercials amb una bona estratègia de màrqueting per potenciar la seva efectivitat.

El sector del gourmet va originalment dirigit al mercat local però té un ambiciós pla d'internacionalització als mercats sobre tot japonesos, americans i europeus. S’està fent bé la feina d’expansió?

Efectivament. Tot i que el 80% de les vendes del sector és local, un dels reptes estratègics per al creixement de les empreses gourmet és l'obertura a nous mercats. En aquest sentit, el Clúster té un ambiciós pla d’internacionalització per donar resposta a aquesta necessitat. Ja existeixen moltes empreses, incloent empreses petites artesanals, que estan venent els seus productes arreu del món.

Quins casos pràctics d’empreses catalanes destacaria com a paradigmes d’una bona pràctica en matèria d’internacionalització?

Hi ha força exemples de reconeixement internacional del producte gourmet català. Entre altres, empreses com Trias Biscuits, elaboradora de galetes artesanals, que ja té com a primer mercat d’exportació la Xina, seguit del Japó on hi venen de fa temps. Però també empreses més petites, com l’empresa Crit d’Or, elaboradora de fruits secs artesanals, que ven al Japó, o l’empresa Feliub Adaló, elaboradora de la salsa romesco original, que està venent aquest producte tan català en un mercat com Noruega.

Han pensat exportar el producte gourmet català en altres països estratègics? Hi ha empreses que ja estiguin optant vendre a països menys consolidats?

El pla d’internacionalització del Clúster pel 2011 inclou, juntament amb Japó, Amèrica del Nord i diversos països europeus. Altres països estratègics com la Xina (amb un 10% de la població, 130 Milions de persones, amb rendes altes i que esdevindrà, en menys de 10 anys, el primer comprador de productes d’alimentació del món) o Austràlia (amb un interès creixent pels productes espanyols però encara amb poca presència de productes catalans). Empreses com Bombons Cudie, elaboradors entre d’altres, de les catànies de xocolata, ja estan presents en mercats menys consolidats com Corea del Sud.

El producte Gourmet català es fonamenta en la indústria càrnia, olis, xocolates, fumats, la indústria làctia, vins i caves. Han pensat a ampliar la carta de productes?

La carta de productes és molt més àmplia. Cal incloure-hi la industria de: salses, aigües i conserves, galetes i postres, arrossos, espècies, fruits secs, cerveses, etc..L'oferta pretén ser un reflex de la bona qualitat i de la diversitat dels productes de la nostra terra.

El sector català del gourmet es dedica fonamentalment a la venda i l'exportació de productes de qualitat, el packaging, la distribució i també hem vist experiències en turisme gastronòmic. Quin és el model més consolidat?

El sector té molt de terreny per recórrer i els models s’han d’anar consolidant amb la base d’una oferta de qualitat que sense cap dubte té tot el sector. Cal, però, posar en valor aquesta oferta: apropar-la al consumidor, explicar la història que hi ha darrera del producte, vincular-la al territori gastronòmic català, etc.

L’explotació del sector del gourmet pot especialitzar-se en altres models de negoci?

Els atributs que el consumidor associa al producte gourmet (qualitat, autenticitat, premium, plaer, recompensa per un esforç, moment únic, regal, la salut, etc.) coincideixen amb altres productes com poden ser: moda, disseny de mobles, joies, altres productes de luxe, etc. En aquest sentit es poden explorar sortides de venda conjunta amb empreses d’aquests sectors i el Clúster també té previst treballar en aquesta línia.

Sobre la taula, quins són els reptes que ha d’afrontar el gourmet català i en especial, quina és la fórmula desitjada per encarar-los?

Els reptes del sector gourmet són importants en una època de crisi com aquesta. El consumidor té un pressupost més reduït per a la despesa en producte gourmet, és cada cop més exigent i està més ben informat. Les empreses han de fer un esforç per respondre a les seves necessitats optimitzant els seus recursos. En aquest sentit, la col·laboració i les aliances entre empreses són clau per donar resposta a les necessitats del consumidor optimitzant les inversions en la distribució, l'exportació, etc. En aquest sentit, el Clúster és una eina clau perquè les empreses puguin desenvolupar aquestes activitats.

Quins són els competidors més directes del Clúster català del gourmet i quin és el seu posicionament dins del context europeu i mundial?

Està clar que existeixen moltes iniciatives de promoció dels productes gourmet a nivell local, autonòmic, etc. tant a Espanya com a la resta d’Europa, per parlar dels més propers. El posicionament del Clúster és el d’elaboradors de productes de molta qualitat, amb productes molt lligats al territori i la història de la cuina catalana, i amb una llarga tradició artesanal. Hem de transmetre aquests valors a l’hora de posicionar-nos internacionalment i en aquest sentit la competència som nosaltres mateixos per aconseguir-ho.

Quina és la direcció estratègica que seguirà el Clúster si volem enfortir el sector?

Volem comptar amb els millors. Per això seguirem treballant per ampliar l'oferta de productes amb la incorporació de noves empreses gourmet catalanes així com convidar la resta d’agents del sector gourmet (centres tecnològics i de recerca, escoles de cuina, cuiners prescriptors internacionals, altres clústers del sector o sectors complementaris, empreses de turisme gastronòmic. etc.) perquè participin en el projecte.