Wuaki.tv, la startup catalana que competeix amb iTunes o Netflix

Quan Wuaki.tv ja és una realitat i està del tot consolidada sembla molt evident que llogar pel·lícules a través d’internet era un bon negoci. Però vosaltres vau ser els primers.

Aquesta idea no tenia gaire risc, d’acord (riu): Ja existia a d’altres països i sabíem que a allà funcionava, de manera que vàrem pensar que aquí també funcionaria. Però, vaja, satisfets per haver-la sabut executar amb èxit.

On vau veure l’oportunitat?

La gent que estem una mica posats en aquest entorn, sabíem que més aviat que tard el món del vídeo passaria a digital i que, per tant, operadors de telecomunicacions, empreses d’e-Commerce i grans grups de comunicació s’haurien de posicionar. Pensava, per tant, que tindríem bones oportunitats de negoci per a vendre la companyia si ho fèiem bé.

Caram, dues coses boníssimes: poc risc i el convenciment que això interessaria a grans corporacions. Aquest va ser el vostre argument per aixecar el primer capital?

Una història per a no dormir tot això d’aixecar finançament. Per començar Wuaki.tv requeríem de força capital i vam començar com indica la teoria: per les tres Fs. Vam fer uns tiquets de 25.000 € i el socis vam agafar les nostres agendes de contactes i vàrem anar a vendre la idea.

"Quan s'obté finançament, sempre cal tenir present la rendibilitat que els teus inversors esperen de tu."

Amics que puguin pagar 25.000 €, tampoc n’hi ha tants!

En vam trobar 150! Però la gran majoria no eren estrictament amics, sinó coneguts. De la carrera, de contactes que havíem aconseguit a les anteriors feines... La conversa sempre començava igual. La primera pregunta que feia era si havia invertit mai en una startup. Si la resposta era que no, ja podia penjar el telèfon. Segur que no continuarien endavant. Si deien que sí, la probabilitat era d’un 50 %. També vam acceptar com a màxim un amic d’un amic, perquè es important que la gent que confia en tu tingui referencies de que no els fallaràs.

En vau convèncer molts?

Déu n'hi do! El nostre objectiu era d’aconseguir 500.000 €, i en vam aixecar 750.000 €!

Un símptoma que Wuaki.tv podria tenir èxit?

Diguem-ne que el mercat veia atractiu aquest negoci. Aquesta ronda va ser avantatjosa perquè era un producte de consum i molt fàcil d’explicar. Tothom ho entenia i, per tant, engrescar la gent era molt més senzill que en altre tipus de negocis industrials o més enrevessats.

Aquests posaven condicions per invertir-hi?

Ho van intentar, però vam redactar un term sheet molt clar, molt simple i sense dobles interpretacions possibles. Per exemple, no parlàvem de tant per cent d’accions de la companyia per aquest tiquet, sinó de nombre d’accions. Ah! I vam posar data límit perquè es decidissin. Anàvem per feina.

Superada la ronda inicial, era l’hora d’aconseguir convèncer inversors privats. Aquests sí que posaven condicions, no?

Són molts durs negociant! Tecnicismes i clàusules que costen d’entendre sobre el paper. Algunes només les acabes entenent amb el temps i t’adones que et poden complicar molt la gestió de la companyia o poder vendre-la més endavant. Imagina’t que vols comprar l’empresa i que els comences a explicar que hi ha accionistes de tipus A, B i C, cadascun amb condicions diferents. Oi que no sembla transparent i senzill? (riu).

Què esperàveu dels inversors que van entrar a Wuaki.tv?

Et respondré d’una altra manera. Dels inversors no pots esperar mai que et facin la teva feina. Ells no gestionaran mai. Segons el meu parer, l’inversor et fa guanyar temps: arribes a molts contactes que, anant sol, trigaries molt més a arribar-hi. Com que teníem una àmplia xarxa d’inversors (per exemple Start Digital Media, un fons de directius d’empreses tecnològiques espanyoles; Bonsai o Axon Capital) vam accedir a molts contactes interessants que ens varen obrir portes insospitades.

Rakuten, per exemple?

La veritat, és que –en aquella època– jo no havia sentit mai a parlar de Rakuten! Va aterrar un grup de japonesos que van venir en un jet privat al nostre despatx, que era molt petit! Però els va agradar el nostre entusiasme i les nostres ganes de menjar-nos el món. Òbviament també varen valorar tot el que havíem aconseguit amb uns recursos mes aviat modestos.

I aquests japonesos amb jet privat van comprar el 100 % de Wuaki.tv. Una notícia que va ser comentada arreu del món!

Exacte. Deixava de ser propietari de Wuaki.tv!. Acceptar-ho no va ser senzill, no et pensis. Però sempre aclareixo que en continuo sent un dels pares (riu).

N’has d’estar ben orgullós.

Molt, moltíssim. És tot un orgull veure que la il·lusió que teníem al principi de fer-ho gran s'ha convertit avui en més de 150 persones treballant i veure a gent que vas engrescar prometent que Wuaki.tv seria un projecte de futur i que ara efectivament ho és, sens dubte, t’omple de satisfacció. Som un dels referents europeus que competim amb Netflix, Hulu o iTunes! És impressionant!

Amb perspectiva, quines lliçons apreses t’endús?

Buf! Moltíssimes! Però ja que hem parlat del procés de finançament en diré dues en aquest àmbit: primer, l'ordre de les coses no és el que pot semblar evident. Molta gent creu que primer muntes l’empresa i després busques com vendre-la. Però no és així: des del dia 1 cal mantenir contactes amb potencials compradors per entendre quin interès poden tenir i què valoren de la teva empresa. I segon, en obtenir finançament, sempre cal tenir present la rendibilitat que els teus inversors esperen de tu. Com més gran és la inversió, mes elevat haurà de ser el preu de venda perquè es pugui portar a terme.

Muntaràs una altra startup?

Porto a dins ser emprenedor. Per tant, suposo que sí que ho faré un dia o un altre. Sóc una mica inconscient, ho reconec! (riu). Si mires els números no surt gaire a compte fer-ho! Al principi, jo vivia amb a família a Girona i hi havia dies que, amb més de 40 anys, a part que no cobrava, havia de dormir al despatx perquè no volíem malgastar amb un hotel si un dia calia treballar fins tard. Surrealista, pensava. I aleshores recordava la nòmina de Cluster Consulting (l’anterior feina) de quan era consultor. S’ha d’estar sonat, oi? Però era més feliç, em sentia viu!

En el teu proper projecte, superar Wuaki.tv és més una pressió que un repte?

Ho he d’entendre com un avantatge, ja que totes les experiències et fan millor. El que és important és que sigui tan apassionant com ho és Wuaki.tv.