Articles i altres publicacions
Les bodegues catalanes tenen bones oportunitats en un mercat madur com el germànic, interessat en producte de major qualitat; i en un país amb un paladar cada cop més educat i amb interès creixent pel vi com el polonès.
Ja fa anys que el mercat alemany es troba en el punt de mira de les bodegues i cellers catalans. Es tracta d’un mercat madur, però on s’hi poden trobar nínxols que s’ajusten a les particularitats del vi i cava provinent de Catalunya. “Tot i que les importacions de vi a Alemanya han caigut des del 2014, hi ha una tendència positiva en la demanda de vins de qualitat”, apunta Susanne Neumann, directora de l’Àrea de Comerç de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Berlín, fent referència als vins embotellats i amb Denominació d’Origen (DO).
El país germànic acull la fira mundial de vi més important del món, la ProWein. “Pot ser una plataforma molt important per als que ja hagin tingut una experiència prèvia en el mercat”, assegura Neumann. En qualsevol cas, el programa Catalan Wines d’ACCIÓ ja s’ha consolidat en aquest país com una molt bona porta d’entrada al mercat.
Per entendre les possibilitats dels vins catalans a Alemanya cal tenir presents els seus hàbits de consum. “El grup d’edat a entre 50 i 65 anys és el que més s’interessa pels vins de qualitat i en compra al comerç especialitzat”, indica Neumann en una de les sessions dels International Business Days – Focus Europa. Els més joves són més sensibles al preu i en fan un consum menor. Tot i així, Neumann destaca “que el vi s’està convertint en una beguda social que consumeixen sobretot quan reben visites a casa o en van a un restaurant”. Una tendència que permet als productors atacar el sector gastronòmic.
"Pels joves alemanys, el vi s’està convertint en una beguda social que consumeixen sobretot quan reben visites a casa o en van a un restaurant"
Altres tendències que poden ser nínxols interessants per als productors catalans són els vins ecològics, “amb un preu mitjà superior i que es vinculen a idees de salut o sostenibilitat”. També hi ha espai per als vins vegans o naturals; així com per als espumosos sense alcohol o “els concept wines que sàpiguen explicar una història”.
La distribució
Tot i que el principal canal de distribució per volum són els discounters i supermercats, Neumann recomana per als vins d’entre 5 i 10 euros abordar el canal del comerç minorista especialitzat. Alhora, apunta que “el consumidor alemany té una barrera psicològica per la qual un vi a partir de 10 euros el considera gamma premium”.
D’altra banda, tot i que els discounters tenen un gran volum de mercat a baix preu, “cada cop exploren noves vies amb córners especialitzats i a preus més alts”. De fet, aquests mateixos actors també copen protagonisme en un canal online a l’alça i pel qual poden vendre productes diferents dels de la botiga física. “Lidl a través de la xarxa ven vins de fins a 350 euros que no hi són al supermercat. L’online també té el seu públic”.
El paper del cava
Alemanya és el segon major importador de cava català. “El problema que té és que és difícil crear la marca de cava i associar-la a un producte premium i per a l’alta cuina”, reconeix Neumann. Tot i així, l’interès pel cava premium ha crescut un 31% al 2016.
Polònia s’apunta al vi
“Polònia és un país de tradició de licors forts i cervesa. La producció local de vi és anecdòtica”, explica Michal Chabasiewicz, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Varsòvia. Fins al 1989, mentre Polònia es mantenia a l’òrbita de la URSS, tots els vins que hi arribaven provenien de Bulgària i Hongria. “El país estava acostumat a vi de poca qualitat i amb el canvi d’etapa n’han començat a arribar de millors”, celebra.
Aquest procés ha permès que especialment durant els 90, però també a dia d’avui, el consumidor polonès s’hagi anat formant. “La gent s’apunta a tastos de vi i el paladar s’ha anat educant, tot i que encara necessita més”, diu Chabasiewicz. En qualsevol cas, “és un públic interessat a conèixer més, jove i dinàmic”.
Amb un creixement econòmic força estable els darrers anys, els salaris a Polònia mantenen una invariable tendència a l’alça. “Això es tradueix en el consum intern, el polonès busca més productes de qualitat”, assegura el director d’ACCIÓ a Varsòvia.
“A Polònia la gent s’apunta a tastos de vi i el paladar s’ha anat educant, tot i que encara necessita més”
A Polònia, “el vi es ven gairebé durant tot l’any, però sobretot al Nadal es busquen nous productes i és un regal habitual. Té una connotació positiva i és un regal que fa goig”, destaca.
Quan es tracta de fer aquest regal, el consumidor polonès surt del canal principal i tradicional, el supermercat, per trobar-lo a les cada cop més freqüents botigues de vi especialitzades que van apareixent a les grans ciutats del país.
“El canal dels supermercats ha tingut una part bona i una de dolenta”, analitza Chabasiewicz. Per un cantó, “han acostumat els clients a vins barats i de baixa qualitat, però alhora també han promocionat molt la cultura del vi”.
Una bona oportunitat de conèixer de primera mà el creixent interès polonès pels vins catalans és la fira Enoexpo (Cracòvia, 7-9 novembre 2018), dins de la Fira Horeca, per a la qual ACCIÓ planteja ocupar un estand amb cellers catalans en col·laboració amb PRODECA.