La Xina: obrir les portes de la Gran Muralla

Segona economia mundial, país més poblat del planeta i un mercat en plena obertura amb un Producte Interior Brut (PIB) en constant creixement. La Xina està deixant de ser la fàbrica del món per convertir-se en un centre de referència del disseny i la innovació, així com un mercat amb un potencial de consumidors enorme.

Què s’hi pot fer a la Xina?

La magnitud del mercat xinès permet que pràcticament tots els sectors hi puguin buscar la seva oportunitat de negoci. Tot i així, hi ha sectors amb més bones perspectives que d’altres.

Una bona manera de comprovar on són les oportunitats de negoci és consultar el Pla Quinquennal en vigor (2011-2015). És aquí on el govern xinès estableix les seves prioritats de desenvolupament i, en definitiva, on queden subratllats els sectors que gaudiran de més facilitat per obtenir recursos. Les infraestructures, l’energia, l’agricultura, l’alta tecnologia, el medi ambient, la sanitat i l’agroalimentari i els béns de consum en són els sectors estratègics destacats amb previsions de creixement per damunt del 15%. A partir d’aquí, són enormes les possibilitats per a les empreses catalanes en nínxols més concrets, com la implantació de sistemes de millora dels processos productius. Adoptar tecnologia al procés productiu pot oferir bones oportunitats, i cada vegada hi ha més empreses de serveis que s’estan implantant per millorar aquests processos productius de les empreses locals. D’altra banda, les empreses dedicades al sector retail hauran d’atacar ciutats de 3r i 4t nivell on hi ha un creixement més important i els preus dels terrenys i centres comercials és molt més assequible que a ciutats com Pequín, Xangai o Canton, on la competència és molt més forta i els costos més elevats.

Al sector industrial destaca la zona de Guandong, on n’hi ha el major pes. Cada vegada, però, cal ser més imaginatiu per buscar les zones industrials amb millors condicions de preu en mà d’obra i terrenys. En qualsevol cas, el Pla de Negoci ha de preveure en aquest camp un increment important de les despeses amb el pas dels anys.

També cal assenyalar que hi ha sectors que estan arribant a nivells de saturació que el govern xinès mira de corregir amb actuacions molt més proteccionistes. La construcció, l’automoció, i el sector químic en són bons exemples.

En definitiva, però, la idea principal a tenir clara és que la Xina ja no és un mercat on exportar productes amb poc valor afegit. En canvi, qualsevol producte amb un valor afegit alt, sobretot tecnològicament, gaudirà de bones oportunitats de negoci ja que al mercat xinès hi ha diners i inversors.

Si vols implantar-te a la Xina has de saber que...

Anar a la Xina només a produir ja no té sentit en un país on els costos laborals han crescut un 20% els darrers anys. De fet, un dels principals reptes del 12è Pla Quinquennal (2011-2015) és l’increment del consum intern, i cap aquí van encaminades totes les polítiques. No en va, la Xina és un mercat d’un enorme potencial amb uns 300 milions de persones de classe mitjana.

Tot i així, per una empresa sense cap tipus de relació comercial amb la Xina, que hi vulgui invertir de sobte, pot ser molt arriscat. Normalment és positiva una experiència prèvia que serveixi de presa de contacte en un mercat altament competitiu, on tot és molt ràpid. Així mateix, és molt important prestar atenció als aspectes legals i tributaris, no sempre senzills.

També per aquest motiu és important que les empreses coneguin les experiències d’altres empreses de sectors afins que porten temps a la Xina. Saber com els ha anat, els errors que han comès, o les estratègies que els han funcionat, és un bon punt de partida per prendre consciència del que es trobaran al gegant asiàtic.

I el que es trobaran és una cultura, uns costums i una llengua molt diferents del que predomina a Occident. Cal una mentalitat oberta i paciència per completar amb èxit una inversió que no es pot dissociar del mitjà i llarg termini.

Les dues principals vies per a la implantació són fer-ho en solitari o mitjançant l’acord amb algun soci local. Totes dues opcions són bones i dependrà del sector i l’oportunitat de negoci concreta decantar-se per una o l’altra. És important, però, assessorar-se bé abans de fer qualsevol passa en una direcció errònia. Cal un estudi planificat i una anàlisi d’on establir-se, condicionat en bona part per qui són els clients potencials. En aquesta línia, les 3 Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya a la Xina (Pequín, Xangai i Hong Kong), són un bon punt de suport per concretar exactament què es vol fer a la Xina, on serà més viable establir-se i quin tipus de model d’implantació convé a l’empresa. Crear una Joint Venture, una WFOE (Wholly Foreign Owned Enterprise) o la variant FICE (Foreign Invested Commercial Enterprises) no és una decisió que es pugui prendre a la valenta; i l’assessorament personalitzat de les Oficines Exteriors d’ACCIÓ serà de gran ajuda.

A la pràctica...

Registra la marca. Si la marca és vital per l’empresa, és imprescindible registrar-la d’entrada per evitar problemes. A la Xina no cal justificar el registre d’una marca i tot i que la legislació cada cop protegeix més la propietat intel·lectual, així com la tecnològica, encara hi ha escletxes que poden produir ensurts i mals de cap a una empresa si ja s’ha registrat la seva marca.

Paciència. No s’ha de signar res de seguida. Més val estudiar bé els document, traduir-los amb cura i tenir sang freda.

La veu cantant. Quan es negocia amb un soci, normalment serà algú d’un perfil sènior i voldran negociar amb algú del mateix perfil. Si veuen algú més jove els crea cert recel i complicarà arribar a un acord.

Traductor a mà. Tot i que els joves xinesos cada cop coneixen més l’anglès, els qui prenen les decisions no l’acostumen a dominar. Disposar d’un traductor serà imprescindible en qualsevol negociació.

Hong Kong, una entrada a la britànica

Amb un model de negoci d’excolònia britànica, aquesta ciutat, que alhora és una regió administrativa especial, presenta diferències substancials amb la Xina continental que cal conèixer. Hong Kong gaudeix del rule of law britànic, fet que facilita els processos i els fa més entenedors des de l’òptica occidental.

Des d’aquest mes d’abril, i gracies al Conveni de Doble Imposició signat amb Espanya, Hong Kong ha deixat de tenir la consideració de paradís fiscal, la qual cosa la converteix en una via d’entrada a la Xina especialment interessant des de l’àmbit fiscal. El seu impost de societats (16,5%) és sensiblement més baix que el xinès (25%); i pot arribar a ser d’un 0% en determinats casos.

D’altra banda, la inversió necessària per crear una companyia a Hong Kong és molt menor que a la Xina, amb un cost de manteniment contingut, fet que resulta molt atractiu si l’activitat de l’empresa es pot dur a terme des d’allà.

A més a més, Hong Kong és un aparador per la Xina, i un bon punt d’entrada per veure si tenen sortida els productes que s’hi volen exportar. Si l’importador constata que un producte té èxit a Hong Kong, se l’emportarà a la Xina continental. Així mateix, disposa d’un dels ports més importants del continent, que és lliure i sense aranzels (excepte pels productes considerats de luxe com el tabac, l’alcohol de més de 15º, la benzina o els cotxes), on no calen registres ni homologacions específiques.