• Comparteix a Linkedin
  • Imprimeix

Com construir les oportunitats a l’Àfrica

Idees d'experts

El sector dels materials de construcció i l’hàbitat es revitalitza en un continent que s’urbanitza a marxes forçades per la demanda d’una classe mitjana a l’alça

L’Àfrica subsahariana acumula bona part dels països amb taxes de creixement més elevades. Una tendència especialment destacada a l’est del continent. “L’Àfrica Oriental pretén emmirallar-se a la Corea dels anys 60, es vol industrialitzar ràpidament i arribar a ser un país de renda mitjana”, assegura Robert Bach, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Nairobi. En aquesta àrea, països com Kenya, Tanzània i Etiòpia sobresurten i intensifiquen la seva demanda en el sector dels materials de construcció i l’hàbitat.

En una de les sessions dels International Business Days – Focus Àfrica & Pròxim Orient, els directors de les tres Oficines Exteriors d’ACCIÓ a l’Àfrica subsahariana han exposat les diverses opcions que la construcció ofereix a les empreses catalanes. “Les oportunitats són especialment per als productes de qualitat, que tenen disseny i know-how. Però també hi ha vies per capes més baixes gràcies als enormes volums que mouen”, exposa el responsable de l’oficina de Kenya.

Florence Hiard, directora de l’Oficina Exterior d’Accra (Ghana), apunta que tot i que és fàcil marejar-se per l’enorme quantitat de països del continent, es poden trobar “portes d’entrada, mercats estratègics que són tractors de la regió”. En el seu àmbit d’actuació, l’Àfrica Occidental i Central, es tracta de Ghana, Nigèria, la Costa d’Ivori, el Camerun o el Senegal. “El més poblat amb diferència és Nigèria on, igual que a Ghana, la llengua prioritària és l’anglès. Als altres, en canvi, és el francès. Això marca les relacions que s’estableixen entre ells”, adverteix.

Si ens desplacem cap al sud, a l’Àfrica Austral, trobem mercats com el de Sud-Àfrica o Moçambic. “Un 80% de la població sud-africana pràcticament no té poder adquisitiu. Per tant, el 20% restant és el target per a les empreses catalanes”, exposa amb cruesa Saul Pretel, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Johannesburg.

En el cas de Moçambic, explica, el país acumula diversos anys de bon ritme de creixement als que cal sumar-hi la descoberta d’importants jaciments de gas. “Això l’hauria de convertir en un motor del continent, és un bon moment per anar a Moçambic”, anima Pretel.

Tot i les enormes desigualtats que presenta, el responsable de l’oficina de Johannesburg destaca que un dels avantatges de Sud-àfrica respecte els altres mercats africans és la seva bona posició al rànquing Doing Business i una bona seguretat jurídica. “És una economia segura i competitiva. Això, però, fa que sense un producte amb valor afegit sigui difícil entrar-hi”.

Construir el turisme

Una de les oportunitats que ofereix la construcció a Sud-àfrica és en el camp de les oficines. “Tots els bancs i consultories importants tenen la seu a Sud-àfrica”, destaca Saul Pretel d’un mercat que requereix productes i serveis per satisfer l’objectiu de captar un turisme i mercat residencial de qualitat.

Les empreses catalanes que proveeixen el sector turístic també poden fixar el seu punt de mira a l’Àfrica Oriental. “El turisme és una de les prioritats en aquests països perquè és una font de divises extraordinària”, explica Robert Bach. Per exemple, és un dels sectors prioritaris a l’estratègia Kenya 2030 per explotar les atractives condicions naturals del país. “Només a Kenya s’han d’obrir 13 grans hotels de gamma alta en els pròxims anys; i a Etiòpia també cada cop hi ha més projectes hotelers”, apunta Bach.

Els nous habitatges

Una tendència compartida en tots aquests mercats és el creixement demogràfic. Una població a l’alça, jove i amb una classe mitjana emergent que demanda habitatges de més qualitat. Tot plegat sumat a una gran inversió en infraestructures de la mà d’organitzacions multilaterals.

Tot i així, Florence Hiard apunta que “hi ha un gran contrast entre projectes d’habitatges senzills i els de gent adinerada, amb demanda de productes de més valor que pot ser un bon canal”. La directora de l’oficina ghanesa assegura que “no paren de sortir nous projectes a Accra de pisos per a la classe mitjana alta de l’Orient Mitjà, Egipte o Dubai. Hi ha una bombolla immobiliària que no està destinada a la classe mitjana-baixa ghanesa”.

Aquestes diferències en l’àmbit residencial també es troben a l’Àfrica Oriental. Enfocat a les capes de renda mitjanes i baixes, “es creen ciutats al costat dels nous parcs industrials on la gent hi pugui viure i tenir els seus serveis”, diu Robert Bach. Només a Kenya, el nou govern del país vol construir un milió d’habitatges socials en 5 anys (200.000 a l’any).

Un moviment que es complementa amb la construcció de noves zones residencials per a les rendes més altes a les afores de les grans ciutats. “Es creen nous espais més exclusius perquè puguin viure fora de l’enorme congestió de les ciutats”, destaca el responsable de l’oficina de Nairobi.

Trobar el soci adequat

Sigui com sigui, tots ells coincideixen que amb l’enorme potencial del sector la millor estratègia per entrar-hi és “escollir el segment i el soci oportú”, tal com recomana Florence Hiard. Així doncs, diu, “aconsellem buscar el soci per entrar a projectes determinats abans que llançar-se al mercat massiu”.

En qualsevol cas, l’acompanyament en el servei, el know-how i el disseny són elements clau per tenir èxit en el mercat africà. A més a més, apunta Hiard, “tenim l’avantatge que estem més a prop que els proveïdors asiàtics”. Una major proximitat que s’ha d’aprofitar per oferir serveis integrals. “Qualsevol project manager d’una promoció urbanística valorarà positivament que li puguis oferir tots els productes de la cadena”, conclou Bach.