Idees d'experts
Les preferències religioses han comportat el naixement d’un mercat específic destinat a satisfer la població musulmana, que ja representa el 25% del total mundial. Països com el Marroc o els del Golf Pèrsic són només un exemple d’una llista d’oportunitats a l’alça.
“El halal no és una moda, és una necessitat que va creixent i hem de satisfer les seves expectatives”. Mireia Sitjàs, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Dubai, té clar que el mercat dels productes halal viu un moment d’expansió. Un concepte que és especialment important en el sector alimentari, però que cada cop pren més rellevància en altres àmbits com la cosmètica, el turisme o les finances.
A dia d’avui, el que està impulsant la rellevància del segell halal és un factor demogràfic. “Els musulmans representen el 25% de la població mundial i amb tendència a l’alça”, assegura Tomás Guerrero, director de l’oficina de Madrid de l’Instituto Halal durant els International Business Days – Focus Àfrica & Pròxim Orient. “Cal no confondre musulmans amb àrabs. Hi ha 57 països de majoria musulmana al món, però a més n’hi ha d’altres on no són majoria però n’hi ha molts com a França o l’Índia”, adverteix.
De fet, la majoria dels musulmans actualment resideixen en economies emergents. “Això fa que sorgeixin classes mitjanes amb un poder adquisitiu cada cop més elevat”, diu Guerrero. Un exemple és el dels Emirats Àrabs, on a banda del creixement demogràfic, “la diversificació econòmica més enllà del petroli està fent créixer la renda per càpita del país. El turisme s’ha convertit en un sector fonamental i també s’han modernitzat les botigues i els centres comercials on es demanden productes amb segell halal”, constata Mireia Sitjàs.
Què és halal?
“Halal és un terme àrab que fa referència al conjunt de pràctiques permeses i lícites per l’Alcorà”, resumeix Muhammad Escudero, director del Departament de Certificació de l’Instituto Halal. “Que un producte sigui halal significa que és lícit, autoritzat, ètic i no abusiu. Va lligat al concepte de tayyib, el que és bo i saludable”, afegeix. Un concepte que troba el seu antònim en el haram, tot allò que és abusiu, no és lícit ni saludable.
Tot i que cada cop s’estengui a més àmbits, l’alimentari segueix sent l’estrella. No en va, al 2016 va moure 1,2 bilions de dòlars. “Si comparem la despesa en alimentació en mercats nacionals, el halal és el més important del món”, assegura Tomás Guerrero.
Un mercat enorme, amb cada cop més consumidors amb més poder adquisitiu però que requereix una intensa tasca de certificació. “Perquè un aliment sigui halal s’ha d’ajustar a les ensenyances del Profeta. Ha d’estar exempt d’ingredients il·lícits com el porc o l’alcohol, o de substàncies intoxicants o d’origen dubtós”, resumeix Muhammad Escudero. Requisits que, per descomptat, cal sumar als sanitaris que sempre pertoquen en el sector alimentari.
“Un producte halal ha de mantenir les seves condicions durant tota la cadena de producció, per tant és vital la seva traçabilitat”, insisteix Escudero. Poder demostrar que el producte no ha estat “contaminat” és essencial per obtenir la confiança d’un consumidor que vol tenir la garantia que totes les matèries primeres utilitzades també són halal.
Precisament, la traçabilitat és bàsica si es té en compte que bona part dels països de majoria musulmana són importadors nets d’aliments. “Alguns importen entre el 60 i el 70% dels aliments que consumeixen”, ressalta Tomás Guerrero. De fet, Espanya és un dels principals proveïdors d’animals vius, una circumstància que el responsable de l’Instituto Halal veu com una feblesa. “S’exporten els animals vius perquè no hi ha prou escorxadors halal i això té l’inconvenient que estem perdent el valor afegit deixant que la carn es processi directament als països de destí”.
Un segell indispensable
A dia d’avui l’Instituto Halal ha certificat 78 empreses a Catalunya. Disposar del segell halal és condició sine qua non per vendre en aquest mercat; i la certificació segueix uns procediments equiparables als de molts altres segells. “No deixa de ser una certificació de qualitat. És una eina per verificar que es compleixen determinades normes”, evidencia Muhammad Escudero. “Aporta prestigi i credibilitat davant del consumidor i qualsevol indústria és candidata a la certificació”.
Tot comença amb una sol·licitud de l’empresa a través del formulari establert on se li demana una documentació. “En funció de la indústria, els terminis poden allargar-se entre un i tres mesos fins que s’obté el certificat”, diu Escudero. Durant el procés es verifica que l’empresa coneix la norma i té en compte totes les exigències. A més, s’ha de certificar tant l’empresa com els productes en un procés que normalment es renova de forma anual.
Aquesta diferència entre halal i haram “determina el dia a dia d’un segment de població molt ampli. Això ha permès la creació d’un gran mercat perquè fixa els patrons de consum dels musulmans”, insisteix Tomás Guerrero. Un mercat regulat per les entitats de certificació halal de cada país de majoria musulmana, que estandarditzen i certifiquen les entitats acreditadores de tercers països, com el mateix Instituto Halal.
“Cal certificar-se en les entitats que tinguin totes o la gran majoria de les acreditacions internacionals perquè és condició indispensable per entrar les mercaderies en tots aquests països”, diu Guerrero. Al capdavall, conclou, “és un mercat on les coses es fan bé o és millor no fer-les”.
Alimentar el Golf Pèrsic...
El 80% de la importació d’alimentació halal al Golf Pèrsic aterra a l’Aràbia Saudí i als Emirats Àrabs. La unió duanera de la zona facilita que tan sols es pagui la taxa del 5% en el moment d’entrar i després es pugui reexportar a la resta de països de la regió. “Amb algunes excepcions, les taxes d’entrada al Golf Pèrsic són d’un 5% per a tots els productes excepte un 50% per a l’alcohol i un 100% per al tabac”, concreta Mireia Sitjàs.
La directora de l’Oficina d’ACCIÓ a Dubai constata que “la majoria de productes disponibles són importats, és l’única manera de satisfer la demanda”. A més, adverteix que cal tenir en compte els hàbits de consum del país. “La gent als Emirats menja molt fora de casa, un 67% almenys un cop per setmana i gairebé el 50% mengen fora a diari. A més, també és molt popular el take away i en només un any han obert més de 2.000 restaurants”.
...i el nord d’Àfrica
Un altre mercat interessant per introduir-hi productes amb el segell halal és el del Marroc. “És un país que s’està modernitzant i necessita importar productes de fora per estar al dia del que passa al món”, assegura Shan Elasri, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Casablanca.
Tot i que no és obligatori portar el segell halal per a tots els productes, obtenir les certificacions i el vistiplau d’entitats com Imanor, Onssa o el Ministeri de Sanitat és rellevant per multiplicar les opcions d’èxit en un mercat on “el criteri bàsic és el preu”. Tot i així, assegura Elasri, “amb la modernització del país comencen a créixer els productes orgànics i gurmet”.
La proximitat de Catalunya amb el Marroc situa el país nord-africà com una opció preferent per a les empreses que volen treballar el mercat halal. Ara bé, atesa la importància del porc en la indústria agroalimentària catalana, Elasri subratlla la necessitat de demostrar “una bona traçabilitat per poder garantir que el que hi arriba no hi té relació”.
Superat aquest obstacle, Elasri destaca del Marroc que es tracta d’un mercat amb relativa “poca competència, encara hi ha menys de 100 empreses certificades amb segell halal”.