Tres exemples per exportar sostenibilitat

La sostenibilitat és un vector de competitivitat per ampliar els mercats internacionals. Un àmbit que, com d’altres aspectes, ha estat empès per la Covid-19. Consumidors, empreses i les mateixes polítiques públiques exigeixen productes i serveis sostenibles com un aspecte imprescindible per formar part de les cadenes de valor global, accedir als mercats internacionals i al finançament.

Durant la sessió dedicada a la sostenibilitat de la Setmana de la Internacionalització s’ha posat de manifest el paper del comerç internacional per pal·liar els efectes de la crisi climàtica: el rol que hi juga a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible; l’accés al Green Deal o als Next Generation; la promoció de la innovació a escala global o les barreres que el comerç internacional ha de posar als productes que no són sostenibles.

Per il·lustrar-ho, les empreses catalanes Hilaturas Arnau, Regàs Sustainable Packaging i Unió Nuts, totes elles de sectors diferents, expliquen com ho fan per exportar els seus productes sostenibles.

Hilaturas Arnau: teixits tècnics procedents d’armilles antibales reciclades

Hilaturas Arnau, dedicada a l’elaboració de teixits a partir de materials reciclats, va néixer amb "l’ADN de reciclatge", tal i com ho explica el seu gerent, Joan Santamaria. L’empresa, ubicada a Sabadell, va sorgir amb l’objectiu de reciclar un residu de la llana, que fins al moment no s’utilitzava i es malgastava. Després d’haver estat proveïdors de fil de grans marques internacionals de la moda, l’any 2011 es va transformar per començar a fer teixits tècnics a partir del reciclatge, entre d’altres, d’armilles antibales.

"Donar una segona vida a aquestes peces, ens ha donat vida", diu Santamaria. Això ha permès a l’empresa obrir-se a nous mercats internacionals com l’alemany o el francès. "Al nord d’Europa, tenen més consciència de la sostenibilitat, del quilòmetre zero, del consum local o de la utilització de productes reciclats", apunta.

El factor sostenibilitat, a banda d’un factor clau de competitivitat, també ofereix un avantatge molt important: el preu dels seus productes tècnics creats amb materials reciclats es pot vendre a meitat de preu del mateix producte fabricat a Europa amb materials nous.

Un segon avantatge és la versatilitat que els hi ha donat treballar per les grans marques de roba: "Tenim la capacitat de fer productes a mida i podem ser molt ràpids. A més, el fet de treballar amb proveïdors locals ens dona molts avantatges", reconeix.

Hilaturas Arnau ha creat recentment la marca BreFashion amb l’objectiu de treballar a partir de fibres naturals sostenibles, com el bambú o el cànem, i amb la que han començat a fabricar i comercialitzar complements de moda, a més de fils i teixits. "La indústria tèxtil és la segona més contaminant del món, hem de canviar la manera de produir. La nostra lluita és buscar marques i mercats al nord d’Europa que vulguin introduir els nostres productes, que ens valorin i que puguin pagar-ne la diferència".

Regàs Sustainable Packaging: envasos de ceràmica que no generen residus

L’empresa Regàs Sustainable Packaging treballa des de fa més dos segles a fer tota mena d’envasos de ceràmica pel sector de l’alimentació: bols, plats, vasos i cassoles de diferents mides i colors. Tot i que l’empresa va començar a exportar l’any 2000, el 2011 va fer el gran salt: van apostar per la industrialització d’un producte artesà molt tradicional, construint noves instal·lacions i fent un autèntic pla d’automatització per facilitar-ne l’expansió.

"Vam detectar mercat per envasar aliments, com el formatge, amb un envàs que no contaminava i que podia tenir un segon ús una vegada s’ha consumit el producte; la gran majoria de consumidors el reutilitza", explica el seu gerent, Baltasar Planasdemunt.

Per Regàs, el fet d’oferir un envàs que es pugui reutilitzar i que no generi residus és un valor afegit per compradors i consumidors finals que donen importància a les tasques que fan per preservar el medi ambient o de buscar el residu zero. "Per assecar la ceràmica aprofitem l’aire calent del forn o reciclem el 100% de la ceràmica en origen", apunta.

Pel que fa la preu de venda, l’empresa ha aconseguit trobar un balanç entre qualitat, preu i sostenibilitat que els hi permet competir amb mercats tan competitius com l’asiàtic i vendre a bona part d’Europa. "Hi ha clients que ens diuen que comprar-ho a la Xina els surt més car que amb nosaltres".

Unió Nuts: aprofitar fins l’última closca

La cooperativa tarragonina Unió Nuts, dedicada a la comercialització d’ametlles i avellanes, té clar que l’economia del pagès es basa en l’aprofitament de tots els recursos que es tenen a l’abast. I ho tenen molt interioritzat.

Un dels exemples respon a la inversió que van fer el 2005. Amb l’objectiu de donar una segon vida a la closca de l’ametlla, que antigament eren considerades residus, l’empresa va començar a treballar per transformar-la en pellets per a la calefacció o per fer envasos alimentaris o productes tèxtils.

"Com a cooperativa ho enfoquem com una responsabilitat. Tot el que sigui aprofitament és una línia que ens permet tenir esperança i evitar l’escassetat d’aliments", apunta el seu director comercial, Josep Moragas.

L’empresa exporta el 70% de la seva producció i forma part de la cadena de valor de grans empreses alimentaries internacionals, que ja inclouen la sostenibilitat com un eix primordial de negoci. "Les grans marques i les seves accions ens han portat a la sostenibilitat, estan molt atentes, generen continguts i consciencien al consumidor perquè hi inverteixen molts recursos", reconeix.

Per Moragas, però, la sostenibilitat va més enllà del medi ambient i també ha de tenir en compte altres aspectes com la vesant econòmica. "En les col·laboracions amb grans marques, el primer pilar que s’ha d’entendre és que el productor d’aliments ha ser econòmicament sostenible: vol dir que s’hi ha de guanyar la vida, perquè sinó la població se’n va i deixen els camps".