La Terciarització de la Indústria a Catalunya

Presenta l’evolució del sector industrial a Catalunya i la realitat industrial catalana (el PIB industrial, la inversió, l’ocupació, etc.), les diferents teories sobre la terciarització del sector industrial, les branques d’activitat on es concentra el fenomen de la terciarització industrial. Perfila els nous reptes i oportunitats del sector industrial català i el de les noves tecnologies.

Ofereix dades estadístiques del sector terciari, els principals indicadors i la relació indústria-serveis. Examina els factors que expliquen els processos d’externalització, quines activitats són susceptibles de ser externalitzades i en quin tipus d’empresa (grandària, sector), com es valora l’experiència externalitzadora de les indústries Manufactureres, etc.

Sosté que quasi la meitat de les indústries manufactureres catalanes externalitzen part de les seves activitats, principalment les de poc valor afegit com la producció, la logística i els RRHH. Normalment, diu, ho fan per reduir costos i per centrar-se en les tasques estretament lligades a la seva activitat. Les empreses subcontractades solen ser de la mateixa província.

Dibuixa diferents tipus o graus d’externalització. S’externalitzen tasques mecàniques i feixugues que formen part de la cadena productiva per reduir costos. Es subcontracten activitats que requereixen un alt nivell tecnològic quan l’empresa no disposa de la tecnologia o els professionals adequats. Per desprendre’s de funcions que no van lligades estretament al que és l’activitat principal de l’empresa.

Afirma que la majoria d’empreses que subcontracten activitats estan satisfetes amb el servei però alerta del perill que suposa dependre d’una única empresa, com passa de vegades en la indústria manufacturera catalana del metall.

Sosté que l’experiència externalitzadora és enriquidora per a la indústria perquè permet comptar sempre amb els millors professionals, disposar de la tecnologia necessària i renovar coneixements. Assegura que el fenomen de la terciarització és un mecanisme de resposta al nou escenari en què es troben la majoria de societats industrials.