Per què fer negocis a Sud-àfrica?

Sembla lluny, però no ho és tant. Compartir fus horari ofereix al mercat sud-africà un primer atractiu en termes operatius que s’acaba de perfilar en molts més aspectes. “Sud-àfrica és un país molt interessant per a l'exportació clàssica. Les opcions logístiques via aèria o marítima són nombroses i eficients tot i la distància”, ressalta d’entrada Saul Pretel, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Johannesburg.

Una realitat afavorida per una manera de fer negocis “a l’anglesa”, amb seguretat jurídica i els avantatges d’un tractat comercial, l’EPA, signat per la UE i els països de la Southern African Development Community (SADC). “Ofereix un marc aranzelari favorable a les empreses catalanes que volen exportar a Sud-àfrica”, diu Pretel. D’aquesta manera, els aranzels només afecten alguns sectors determinats per protegir el mercat interior sud-africà. “Del total de productes que es poden comercialitzar entre la UE i Sud-àfrica, només el 16% poden tenir algun tipus de taxa addicional; bàsicament els agrícoles o matèries primeres”, afegeix.

Posar-hi els peus

Més enllà de l’exportació, però, el mercat sud-africà és una magnífica opció per a la implantació d’aquelles empreses que “vulguin establir-se al continent i apostar per les perspectives de creixement de la regió”, diu el director d’ACCIÓ a Johannesburg. Sud-àfrica presenta unes xifres d'atur preocupants, especialment entre els joves, motiu pel qual el govern “facilita molt la implantació d'empreses estrangeres que puguin contractar personal local”.

Amb una càrrega impositiva favorable per a les empreses, la possibilitat de repatriar els dividends o un conveni per evitar la doble imposició; a Sud-àfrica les empreses catalanes hi trobaran mecanismes eficients per obrir societats, comptes bancaris i altres burocràcies relacionades.

"La implantació gaudeix d'una càrrega impositiva favorable per a les empreses, la possibilitat de repatriar els dividends o un conveni per evitar la doble imposició"

Però més enllà de les facilitats que ofereix el govern, que cal analitzar en cada cas en funció del sector, Saul Pretel destaca que “el fet de poder vendre com a empresa sud-africana obre molt l'accés al mercat i als clients finals”. La raó són les polítiques nacionals de local content, que “exigeixen a les empreses que prioritzin productes o serveis locals en uns percentatges anuals que variaran depenent del sector”.

Una de les empreses catalanes que ja han fet aquesta aposta és Venair. Amb seu a Terrassa i dedicada a la producció de tubs industrials de silicona, ha obert a Sud-àfrica la seva primera filial al continent africà. “Fins ara, només havíem treballat el mercat africà a través de distribuïdors, però la nostra intenció és controlar tot el mercat del sud d’Àfrica des de l’oficina de Johannesburg”, assegura Carles Duarte, analista de negoci de Venair.

Per a aquesta implantació ha estat clau el suport de l’Oficina d’ACCIÓ a Johannesburg, on disposen d’un espai de soft landing. “Des del moment que vam decidir implantar-nos a Sud-àfrica ens ha ajudat molt en Saul Pretel, director de l’Oficina d’ACCIÓ al país. No ens hem de preocupar de cap burocràcia”, assegura Duarte. Per a Venair, “tenir l’oficina a Johannesburg ens permet ser a prop d’algú de confiança, que ens fa de consultor. Els nostres comercials se senten més protegits i acompanyats. És un enllaç entre ells i la central”.

Venair exporta el 90% de les seves vendes en una cinquantena de mercats, amb presència física en 18 països. “Treballem tant per a multinacionals que tenen presència al país, amb les quals ja hem tingut relació en altres països, com amb clients locals”, explica Duarte. La nova ubicació a Johannesburg ha de ser el pal de paller per obrir-ne d’altres en els propers anys per cobrir més països en aquest continent.

Better call Saul

Per tal d’aconseguir un establiment exitós al país com el de Venair, Saul Pretel recomana en primer lloc “una identificació de distribuïdors o socis locals per veure la rebuda que pot tenir un producte o servei al mercat com a pas previ a la implantació”.

Venair: “Tenir l’oficina a Johannesburg ens permet ser a prop d’algú de confiança, que ens fa de consultor"

A partir d'aquí, prestar especial atenció a la localització de la planta o oficina. “Johannesburg és la ciutat principal per a la majoria de sectors, però hi ha diferents zones industrials al país com Ciutat del Cap, Durban o Port Elizabeth”, recorda Pretel.

També recomana tenir en compte la legislació local pel que fa a polítiques d’apoderament de la població negra (BEE policy). “En molts casos resulta imprescindible associar-se amb un soci local negre per poder accedir a segons quins clients o licitacions”, adverteix.

Tot un procés pel qual l'oficina d’ACCIÓ a Johannesburg hi pot jugar un rol decisiu. “Podem ajudar les empreses de moltes maneres i en totes les fases: des de resoldre un dubte ràpid en algun aspecte concret, fins a preparar un estudi de mercat o encarregar-nos de la implantació de l'empresa al país”, assegura Saul Pretel.

De fet, posa èmfasi en el fet que es tracta d’oferir “una solució completa, des del registre de la societat, registre dels directors, adreça provisional, compte bancari, selecció de personal, presentació de proveïdors de serveis de confiança, etc.”.

Pel director d’ACCIÓ a Johannesburg, “el nostre coneixement local és un dels valors afegits que oferim. L’ objectiu és deixar tota la burocràcia preparada perquè l'empresa només es preocupi del que realment importa: créixer i generar volum de negoci al país”.

4 oportunitats concretes

Totes aquestes bones perspectives només es poden traduir en realitats a través d’oportunitats en sectors concrets. Saul Pretel assenyala els quatre àmbits amb millors expectatives els pròxims anys a la regió, on les empreses catalanes s’hi poden posicionar amb èxit.

1. Energies Renovables. Una bona opció per a “empreses que puguin oferir productes o serveis als grans constructors”, especialment en energia eòlica, fotovoltaica i biomassa
2. Automoció. Sector interessant per a “empreses TIER2 i TIER3 que estiguin treballant amb els mateixos clients internacionals a altres parts del món”. L’octubre de 2018, l'Associació Nacional de Fabricants d'Automòbils de Sud-àfrica s’ha compromès a invertir 2.400 milions d'euros fins al 2023. Els principals membres de l'associació són marques com BMW, Ford, Mercedes, Toyota o Nissan; totes elles amb plantes de producció al país
3. Agribusiness. El nou president sud-africà, Cyril Ramaphosa, “està negociant amb totes les sensibilitats polítiques i socials per tirar endavant una reclamació històrica de la població negra del país pel que fa a la distribució de la terra”, explica Saul Pretel sobre unes possessions actualment, de forma majoritària, en mans de població blanca. Es tracta d’un tema d’actualitat a Sud-àfrica i “el govern està obligat a moure fitxa abans de les eleccions de 2019”. Sigui com sigui, aquest nou escenari amb nous terratinents pot “obrir la porta a molta demanda en tots els diferents subsectors: maquinària, fertilitzants, fitosanitaris, enginyeria, etc.”
4. Aigua. Després de les sequeres patides durant l’inici de 2018 a moltes parts de la regió, les infraestructures per l'abastiment d'aigua són un pilar central en els pressupostos dels països de l’Àfrica Austral. “Per a les empreses que tinguin interès a entrar al mercat africà de l'aigua, Sud-àfrica pot ser una porta d'entrada perfecta; amb oportunitats en tots els subsectors: subministraments, enginyeria, EPC o serveis”