Articles i altres publicacions
L’impuls al desenvolupament de ciutats com Tànger, Tetuan, Alhucemas, Nador i Oujda conformen un nou espai d’oportunitats a explorar per a les empreses catalanes en sectors com el turisme, la indústria o les energies renovables.
- MARROC
- ENERGIA I RECURSOS
- CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE I INFRAESTRUCTURES
- TURISME, CULTURA, OCI, ESPORTS I RESTAURACIÓ
“Del Marroc sempre parlem de l’eix atlàntic: Tànger-Rabat-Casablanca; però també hi ha moltes opcions a l’eix mediterrani”. Shan Elasri, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Casablanca, ressalta el potencial de ciutats i zones menys conegudes del país nord-africà. Al voltant de l’eix mediterrani, el que dibuixen ciutats com Tànger, Tetuan, Alhucemas, Nador i Oujda; creixen les oportunitats per a les empreses catalanes al mateix ritme que es desenvolupa la seva economia.
“Són ciutats de les que costa trobar informació, però que s’han de desenvolupar per ordre reial i hi ha bones perspectives”, insisteix Elasri durant una de les sessions del Focus Àfrica & Pròxim Orient. “Potser és poc madur per a alguns sectors, però en pocs anys serà una zona molt desenvolupada”, afegeix.
Construir la regió
El director d’ACCIÓ a Casablanca apunta que el Marroc compta amb una estratègia per impulsar nou sectors; d’entre els quals “els quatre més importants són l’agricultura, el turisme, la indústria i les energies renovables”.
Des de les primeres inversions impulsades pel monarca Mohammed VI l’any 2003, l’eix mediterrani ha vist néixer les primeres autovies i ferrocarrils. Alhora, es treballa per aconseguir el tractament d’aigua potable i el desenvolupament de noves zones turístiques. “En general fan falta indústria i infraestructures”, resumeix Elasri.
A la ciutat d’Oujda, per exemple, la més propera a la frontera amb Algèria; “hi ha infraestructures tallades perquè la frontera està tancada. Però és una situació que s’ha d’acabar corregint”, apunta.
Aportar coneixement
En sectors com l’agroindústria, “les empreses locals necessiten ajuda en la transformació de les matèries que extreuen”, apunta Elasri. En aquest sentit, les empreses catalanes hi poden exportar eines i la seva experiència i coneixement. A Alhucemas, per exemple, “falten empreses que creïn línies de producció, maquinària i processament.
D’altra banda, el sector turístic té en l’eix mediterrani del Marroc una zona de creixement amb el desenvolupament de dos grans projectes: Marchica Med i el Gran Balneari a Saïdia. Tant els operadors turístics, com les constructores o el sector contract per al seu abastiment hi poden jugar un paper important.
“S’estan fent grans infraestructures per atreure turisme nacional i estranger. Va començar a Tànger perquè el turisme local no anés cap a la Costa del Sol i ara es vol ampliar l’oferta”, apunta Elasri sobre els plans d’engegar centres d’oci i parcs d’atraccions a la regió.