Les bases per a la segona renovació dels Balcans

Croàcia, Eslovènia, Sèrbia o Romania conformen un sud-est europeu on bona part de les oportunitats de negoci de les empreses estrangeres passen per accedir a la contractació pública local. El finançament per part d’institucions multilaterals, com la Unió Europea (UE) o Banc Europeu per a la Reconstrucció i Desenvolupament, és especialment intens a la regió; oferint l’opció de participar en projectes de construcció i renovació d’infraestructures de transport o de gestió mediambiental.

“És una regió diversa amb països integrats a la UE i altres en camí”, apunta Jorge Salgado, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Zagreb, durant una de les sessions dels Focus Europa dels International Business Days d’ACCIÓ. “És una àrea que sempre s’ha considerat perifèrica i apartada dels circuits econòmics d’Europa, però que poc a poc s’hi va integrant”, afegeix.

En aquesta línia, els fons multilaterals destinats a la regió s’encaminen principalment a la millora de les seves infraestructures de transport, en la gestió de l’aigua o dels residus, així com en la millora i estalvi del sector energètic. “A Romania les infraestructures de transport són una prioritat de les inversions. En canvi, a Eslovènia, que és l’alumne avantatjat de la zona, la prioritat és l’ús eficient dels recursos i les qüestions mediambientals”, resumeix Salgado.

"Els fons multilaterals destinats a la regió s’encaminen principalment a la millora de les seves infraestructures de transport"

Sèrbia, que disposa de 1.500 milions d’euros dels fons IPA com a estat candidat a adherir-se a la UE, “està fent un esforç per millorar el clima i la transparència en la licitació pública”, destaca.

El focus a Croàcia

Més enllà de les oportunitats en aquests països, per a les quals tant l’Oficina Tècnica de Contractació Pública Internacional d’ACCIÓ com l’Oficina a Zagreb són un punt de suport imprescindible; Croàcia s’erigeix com un destí prioritari i serà l’amfitriona de la Missió Empresarial organitzada per ACCIÓ, que preveu visitar Zagreb i una altra ciutat, a definir segons els interessos de les empreses participants.

“A Croàcia hi ha disponibles bona part dels 8.600 milions d’euros previstos en les polítiques de cohesió per 2014-2020”, ressalta Jorge Salgado. Unes inversions que tenen l’objectiu de fer més competitiva la seva economia i preservar el medi ambient, un àmbit on el país encara hi té un repte, per assolir els objectius fixats en les directives comunitàries.

“Croàcia disposa de moneda pròpia, la kuna, amb un tipus de canvi molt estable; però l’euro és present en tots els grans contractes”, indica el director d’ACCIÓ a Zagreb. Amb un PIB/càpita al 60% de la mitjana de la UE, “és una economia bastant oberta i dependent d’importacions de tota mena; especialment dels seus socis clàssics: Itàlia, Alemanya i Àustria”.

Més fàcil licitar

Croàcia va aprovar al gener de 2017 una nova llei de contractació pública desplegant les directives europees, buscant simplificar i estandarditzar els processos de licitació. A més a més d’una regulació més amable, cal tenir en compte que “les empreses constructores locals han sofert molt la crisi i s’han quedat sense múscul financer per liderar els projectes. Així, busquen activament socis de fora per poder-los dur a terme, i tenen voluntat d’obrir-se a nous socis comercials, més enllà dels tradicionals”, diu Salgado.

"Croàcia va aprovar al gener de 2017 una nova llei de contractació pública desplegant les directives europees"

Aquests possibles acords amb empreses croates, a més, poden anar més enllà dels Balcans i estendre’s a països tercers. “Les empreses catalanes poden ajudar les croates a accedir a mercats com l’Amèrica Llatina; i les croates a les catalanes a països més a l’est. És un win-win que s’ha d’explotar”, reivindica Salgado.

Les oportunitats croates

Els perfils idonis actualment per licitar passen pels “serveis de consultoria o enginyeria per a ports, aeroports o gestió del territori. També la gestió de ciutats, el seu desenvolupament i el turisme”, resumeix el director d’ACCIÓ a Zagreb.

La denominada economia verda necessita nous tractaments de residus i impulsar les energies renovables; mentre que en els transports Croàcia necessita especialment desenvolupar els ferrocarrils (com per exemple la línia est-oest de Rijeka a Vukovar i nord-sud de Zagreb a Split) i trams d’autopistes al sud del país.

"Croàcia necessita especialment desenvolupar els ferrocarrils"

“Ja s’han invertit 300 milions d’euros en ferrocarrils en el programa 2007-2013 i fa un parell d’anys s’ha inaugurat el primer tram construït des de la 2a Guerra Mundial en un consorci liderat per Comsa”, exemplifica Salgado. Hi ha una tretzena de trams planificats, dos dels quals ja s’han adjudicat; i tots plegats sumen uns 2.000 milions d’euros.

Pel que fa al sector de l’aigua i sanejament, “hi ha urgència del Govern per licitar perquè no arriben a complir les directrius europees de medi ambient”, indica Jorge Salgado. En aquest sentit, les diverses depuradores en fase de licitació sumen uns 400 milions d’euros.