Per què l’EdTech català s’ha de fixar en l’Amèrica Llatina

L’educació, com tants d’altres àmbits, viu un moment de transició que combina la creació de nous continguts amb l’auge de noves formes d’aprenentatge. Tot plegat, de la mà d’una pandèmia global que ha impulsat les eines digitals, obre un ampli ventall d’oportunitats a territoris com els de l’Amèrica Llatina.

Per a les més de 600 empreses catalanes del sector de les tecnologies de l’educació, creuar l’Atlàntic per fixar-se en els països de parla castellana s’erigeix en un moviment amb sentit no només per la proximitat cultural, sinó també per un desenvolupament digital més lent que l’europeu i amb molt de camí per recórrer. Empreses com Glifing, amb la seva presència a Xile, l'Argentina o l'Uruguai, proven el potencial català en aquest espai del continent americà.

En aquest context, treballar una estratègia multi-país per obrir canals de comercialització a diferents mercats a la vegada pot ser una via d’èxit que, amb la companyia de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya, es fa més assequible. Sovint, una de les vies més interessants per aproximar-s’hi és la compra pública internacional, atès que l’educació és una de les prioritats en les inversions d’organismes multilaterals com el Banc Mundial o el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID). Especialment en àrees com l’Amèrica Llatina, on tot i les significatives millores experimentades en l’accés a l’educació, aquesta segueix registrant alts nivells de desigualtat.

Malgrat la necessitat d’economitzar esforços amb una aproximació en paral·lel, els diferents mercats de l’Amèrica Llatina compten amb característiques i situacions diverses que cal entendre per adaptar l’oferta a les necessitats específiques i les oportunitats concretes de cada país. En aquest article, fem un viatge llampec per destriar tot el que cal saber del sector EdTech en els diferents contextos de l’Amèrica Llatina.

Colòmbia, l’educació com a garantia de progrés personal

A Colòmbia, “la societat està constantment demandant serveis educatius ja que els professionals saben que el camí de l’educació és amb el que podran obtenir millors feines i, per tant, millors salaris”, apunta Xavier Roca, director de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Bogotà. Això provoca que la demanda de solucions per a l’àmbit educatiu “s’estengui més enllà de la formació reglada i que les grans empreses ofereixin solucions educatives especialitzades”, afegeix.

Pel que fa a l’etapa escolar, Roca subratlla el fet que “l’educació pública és poc valorada i es prioritza entre les classes mitjanes i altes portar els fills a centres privats”. Aquesta realitat, indica, “incentiva aquestes escoles a millorar els seus serveis i oferir constantment solucions innovadores que justifiquin les quotes mensuals”.

Amb l’aparició de la pandèmia, aquestes solucions innovadores s’enfoquen cada cop més a la digitalització de continguts i d’eines digitals que permetin optimitzar les classes i aportar valor a l’oferta educativa privada del país.

El director d’ACCIÓ a Colòmbia ressalta que l’empresa catalana “ha de tenir la capacitat per adaptar les seves eines a expressions colombianes o llatinoamericanes per tal que la solució estigui més tropicalitzada i adaptada a la realitat del país”. A més, afegeix, quan aquestes es dirigeixin a centres d’alt estrat, “s’han de poder oferir també en anglès atès que molts d’aquests centres són d’educació bilingüe”.

Perú, un gran esforç públic per reduir la bretxa digital

Les característiques socials i geogràfiques fan del Perú un país amb força desequilibris territorials que es tradueixen en una important bretxa digital. De fet, la cobertura d’Internet cobreix només al voltant del 70% del país. A més, les diferències venen molt marcades pel fet de viure en un entorn urbà o rural.

Per tal d’intentar començar a corregir aquests desequilibris, “el govern del Perú està impulsant diferents accions per tal que les aules estiguin informatitzades i els nens tinguin accés a continguts mitjançant eines digitals”, assegura Salvador Esteve, director de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Lima.

De fet, a partir del març de 2021, el govern peruà va començar a repartir més de 20.000 tauletes electròniques per tal que els alumnes de les escoles públiques de zones rurals poguessin tenir accés a formació. “El ministeri d’educació està decidit a combatre la bretxa digital que pateix el país, fet que implica que el Perú sigui un escenari molt propici per a totes les empreses d’EdTech que puguin suplir la manca de tecnologia a tots els nivells”, reflexiona Esteve.

D’altra banda, el director d’ACCIÓ al Perú també apunta les oportunitats existents en l’àmbit universitari. “L’estat ha destinat 22 milions de Soles (uns sis milions de dòlars) per fomentar i implementar centres de connectivitat en universitats publiques, que estan encara en una fase molt embrionària en el sector EdTech”, indica.

Xile, un país obert a noves solucions tecnològiques

Un dels països llatino-americans que més fort està apostant per les tecnologies de l'educació és Xile, on hi ha una presència destacada de companyies locals experimentant-hi un fort creixement des de l'aparició de la pandèmia de la covid-19. És el cas de Colegium, creadora de SchoolNet, que ha registrat un creixement del 415% en l'ús de les seves plataformes de comunicació en línia per a escoles durant el primer semestre del 2020. Per la seva banda, PleIQ, dedicada a crear quaderns interactius amb realitat augmentada per a l'educació preescolar amb sistemes d'intel·ligència artificial, ha passat de 10.000 a 100.000 usuaris registrats al continent al llarg de tot el 2020.

Manuel Santos, director de l'Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Santiago de Xile, ressalta la importància "d'adequar les solucions als plans i programes establerts pel Ministeri d'Educació del país". En aquest sentit, recomana poder "presentar evidències de l'eficàcia de l'eina proposada, per exemple amb l'increment de puntuació obtingut a les proves PISA per les escoles que ja l'estiguin fent servir".

Així mateix, el director d'ACCIÓ a Xile explica que els principals reptes que s'ha fixat el país en aquesta matèria passen per, en primer lloc, "millorar l'accés a l'equipament com projectors a sala, notebooks o tauletes per al treball individual i en equip". També, afegeix, "promoure l'ús de la tecnologia com a eina, però amb un enfocament reflexiu, actiu i crític dels estudiants". A més, assegura que des de l'administració xilena es pretén "incorporar més experiències d'ensenyament i aprenentatge amb les TIC a la formació docent, així com impulsar instàncies de desenvolupament professional al servei de la matèria". Finalment, apunta a la necessitat d'obtenir eines per "monitoritzar amb més periodicitat els coneixements i les habilitats dels estudiants, per tal d'impulsar polítiques educatives pertinents en la matèria".

L'Uruguai i el Pla Ceibal

L’Uruguai té un dels nivells de connectivitat més alts a la regió, així com anys força anys d'expansió tecnològica a l'educació. “Per entendre on es troba l’Uruguai en el desenvolupament Edtech no es pot deixar d'esmentar el Pla Ceibal”, assegura Horacio Babini, director de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Buenos Aires. Creat el 2007 (13 anys abans de la pandèmia), és un “pla d'inclusió i igualtat d'oportunitats amb l'objectiu de donar suport amb tecnologia a les polítiques educatives a l’Uruguai”, explica.

Des de la seva implementació, “cada nen que ingressa al sistema educatiu públic uruguaià accedeix a un dispositiu per a ús personal amb connexió a Internet gratuïta des del centre educatiu”, indica Babini. El Pla Ceibal, a més, proveeix també un conjunt de programes, recursos educatius i formació docent que “transforma les maneres d'ensenyar i aprendre”.

Durant la pandèmia, “l’objectiu va ser assegurar la continuïtat del vincle entre docents i estudiants, mitjançant una combinació de mitjans d'ensenyament”, recorda Babini. Aquesta combinació de mitjans va incloure televisió, ràdio i recursos en línia, dins del marc Ceibal a Casa. En col·laboració amb companyies telefòniques, “es van negociar plans de connectivitat gratuïts o de cost reduït per a estudiants, amb l'objectiu de garantir la continuïtat del trànsit de dades educatives”. A més, també es va crear un programari per poder gestionar més de 100.000 lliuraments de dispositius electrònics a famílies i s’han desenvolupat plataformes virtuals integrades per nivell educatiu amb més de 700.000 usuaris actius entre estudiants i docents en un país de tres milions d’habitants.

Amèrica Central, tecnologia per reduir les desigualtats

Com a bona part de l’Amèrica Llatina, països de la zona central com Panamà, Costa Rica o Guatemala també pateixen els efectes de la desigualtat en l’educació. “Les escoles privades, en general, han disposat de recursos suficients i capacitat d’innovació integrant solucions de hardware i software de manera orgànica”, explica Antoni Pujol, director de l’Oficina Exterior de Comerç i Inversions de Catalunya a Panamà. Mentrestant, la bretxa digital existent entre la població amb i sense recursos econòmics “s´ha fet evident i visible”.

Per fer-hi front, el Pla de Contingència en Educació per a la Regió SICA (Sistema de Integración de Centroamérica), finançat per l’UNICEF, “vol enfortir l´educació a distància amb la producció de continguts i la cerca de plataformes que s’adaptin a les diferents poblacions en funció de la seva connectivitat i accés a dispositius”, indica Pujol.

La realitat a països com Panamà és que el 64% de les escoles públiques no tenen accés a Internet. De fet, “durant la pandèmia el Ministeri d’Educació ha activat projectes d’educació primària oberta a través de mitjans tradicionals com la televisió i la ràdio”, destaca el director d’ACCIÓ en aquest país.

En aquest context, el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) va aprovar l’any 2021 destinar 15 milions de dòlars no reemborsables per implementar un projecte de suport al Sistema Educatiu Públic de Panamà que “preveu beneficiar directament més 25.000 estudiants i indirectament més de 200.0000, registrats a escoles de tot el país”, relata Pujol. A través de l'ús de les tecnologies d'informació, el projecte incidirà en la formació i l'acompanyament docent, nous recursos i continguts formatius, l'avaluació diagnòstic-formativa i la interacció pares-alumnes-docents.

Per la seva banda, el sector educatiu de Costa Rica, tant el públic com el privat, “és el principal consumidor d'educació digital de la regió, fins i tot abans de la pandèmia”, assegura Antoni Pujol. Durant l’impacte de la covid-19, “el Ministeri d’Educació Pública ha implementat diverses aliances amb empreses privades per integrar noves tecnologies basades en gamifiació que incloguin mòduls de formació en anglès, per exemple”. De fet, diu Pujol, “la promoció del Hub Digital local de Costa Rica, traçant aliances amb països capdavanters com Israel i la presència de seus regionals d’empreses multinacionals del sector tecnològic, ha generat l’aparició de startups d’EdTech locals”.

Una realitat ben diferent a la de Guatemala, on poc més d’un terç dels estudiants assisteix a escoles amb connexió a Internet i telèfon. Així doncs, una de les línies estratègiques del Pla d'Educació 2016-2020 ha estat la tecnologia educativa, “facilitant l’accés a la tecnologia informàtica per tal de millorar els aprenentatges i reduir la bretxa digital”. A través del Programa 360º Tecnologia a l'Aula, per exemple, l'any 2018 es va dotar 1.014 centres educatius públics d’un miler d’ordinadors per ús docent i 16.224 netbooks per a estudiants.

Durant el curs escolar 2022, almenys 303.000 estudiants i 12.000 docents rebran el suport d’aquestes noves eines TIC. 1.896 escoles i els seus equips docents rebran capacitació gràcies a les aliances estratègiques amb diverses empreses del sector EdTech com Kingo, TOMi, Aulas Amigas i PBS de Guatemala.

Fes negoci a l’Amèrica Llatina

Properament, i en el marc del Focus Amèrica d’ACCIÓ, podràs conèixer les grans oportunitats de negoci que ofereix el sector EdTech en una sessió on-line 'Taller Focus Amèrica: Fes negoci al sector EdTech de l'Amèrica Llatina'. A més dels tallers planificats, durant els dies del Focus, tens l’oportunitat de reunir-te amb els directors de les Oficines Exteriors de Catalunya al continent americà per avançar els teus projectes internacionals.