La més tecnològica del Bàltic
Estònia té una economia de mercat moderna i un dels ingressos per càpita més alts del centre d'Europa i dels Països Bàltics. Els sectors electrònics i de telecomunicacions són forts, amb llaços comercials potents amb països veïns com Finlàndia, Suècia, Alemanya i Rússia.




Estònia importa una àmplia varietat de fruites i verdures (plàtans, síndries i hortalises són els més populars). Els països proveïdors principals són Indonèsia (33 %), els Països Baixos (95 %), Finlàndia (5,7 %), Espanya (5,6 %) i Lituània (5,2 %).
Desplegar més opcions de La dependència d'importacions obre oportunitats per a CatalunyaL'autosuficiència d'Estònia en aquest àmbit va davallar del 60 %, el 2014, al 29 %, el 2024, pel fet que els productors locals s'enfronten al 24 % d'IVA i a costos energètics altíssims sense les subvencions de què gaudeixen els productors d'hivernacles d'altres països de la UE.
A més, els impostos especials sobre l'emissió de CO2 són els més alts de la UE, la qual cosa augmenta els costos de calefacció dels hivernacles. Així, en els darrers anys, els preus retail d'aquests productes han pujat entre el 50 % i el 100 %, i la fruita i la verdura fresca importada d'altres països de la UE surten més competitives i van adquirint predomini sobre la producció nacional.
Amagar més opcions de La dependència d'importacions obre oportunitats per a Catalunya