Informes d'estratègia empresarial
ACCIÓ analitza els principals riscos que haurà d’afrontar l’ecosistema empresarial català el 2024 davant l’augment de la demanda de les matèries primeres crítiques pel desenvolupament tecnològic. Les tensions geopolítiques, la dependència d’un número reduït de països productors de la majoria de matèries primeres crítiques i la poca capacitat productiva del país són algunes de les amenaces que es poden trobar
- ESTATS UNITS
- XINA
- MATÈRIES PRIMERES I TRANSFORMACIÓ DEL METALL I ALTRES MATERIALS
- ECONOMIA CIRCULAR
- ENERGIA I RECURSOS
- LOGÍSTICA, E-COMMERCE I DISTRIBUCIÓ
- INDÚSTRIA 4.0 I TECNOLOGIES DEL FUTUR
Anàlisi dels riscos tecnològics associats a les matèries primeres crítiques
L’aposta global de l’ecosistema empresarial per les tecnologies verdes i digitals està multiplicant l’ús de matèries primeres els darrers anys. La Unió Europea ha elaborat un mapeig de fins a 34 matèries primeres crítiques les quals estan concentrades en un reduït nombre de països, amb la Xina com a principal extractor i processador. Per la seva part, l’OCDE calcula que d’aquí al 2030, la demanda mundial de matèries primeres crítiques es pot multiplicar per sis.
Son dades que ha recollit ACCIÓ en l’informe Riscos tecnològics associats a les matèries primeres crítiques (document .PDF), un document que identifica les amenaces globals a curt, mig i llarg termini per les empreses catalanes, i també dibuixa un escenari d’oportunitats de negoci per al teixit empresarial català.
Els estats membres de la Unió Europea presenten, en conjunt, una balança comercial deficitària pel que fa a importació i exportació d’aquests tipus de matèries, que són indispensables per a cinc sectors econòmics estratègics: les energies renovables, la mobilitat elèctrica, la indústria intensiva en energia, les TIC, i l’aeroespacial i de defensa.
Dins d’aquests cinc sectors, la UE identifica 15 tecnologies clau pel futur. Totes elles son intensives pel que fa a ús de matèries primeres crítiques, de manera que l’aprovisionament resulta clau per assolir l’autonomia estratègica europea. En aquesta balança hi intervenen factors com la poca capacitat productiva de la major part de països europeus, l’augment de la volatilitat dels preus de mercat provocats per la inflació i per les tensions geopolítiques, i pel risc de trencament de la cadena de subministrament en cas que un dels països productors i exportadors tingui dèficit d’existències o incidències en la cadena de producció.
Catalunya presenta una dependència alta en importacions de la major part de matèries primeres crítiques, tant del material com dels productes finals fabricats a partir de les mateixes. Tot i això, l’estudi reflecteix que Catalunya presenta diverses fortaleses per posicionar-se com un territori atractiu i clau per formar part de la cadena de valor dels sectors analitzats.
Entre altres, l’informe explica que Catalunya acull ja un centenar (96) de hubs tecnològics globals; és un pol d’atracció d’inversions tecnològiques i intensives en R+D -com el sector de les bateries elèctriques, els semiconductors o la digitalització; compta amb diverses iniciatives publicoprivades per posicionar Catalunya com a pol d’atracció d’inversions referent del sud d’Europa; és el primer hub d’Europa pel que fa a ecosistema de startups –més de 2.000; treballa en el procés de transformació de la indústria de la mobilitat cap a un model elèctric i verd; i està adoptant una política d’impuls de l’hidrogen verd com a vector estratègic per a la transició energètica.