Els reptes d’exportar porcí a l’Àsia i Austràlia

A Catalunya el pes del sector porcí és indubtable: produeix més del 27% del total de carn de porcí dins de la Unió Europea. A casa nostra és la segona carn més consumida després del pollastre, i les exportacions han sumat l’any 2018 uns 2.900 milions d’euros.

Susanna Barquín, cap del sector carni de Prodeca (Promotora d'Exportacions Agroalimentàries Catalanes), explica durant un dels seminaris de la Setmana de la Internacionalització 2019 que la carn de porcí ocupa la segona posició en el consum de carn mundial, essent els principals països exportadors del món els Estats Units, Espanya i Alemanya.

Des del 2018, l’escenari de la carn de porcí al món s’ha vist afectat per la pesta porcina africana, que va entrar a la Xina l’agost passat i que ha suposat per al gegant asiàtic la reducció en un 13% del nombre de porcs i unes pèrdues de producció del 40%.

Per a l’empresa catalana, diu Barquín, el nou escenari passa per “explorar els mercats alternatius emergents com l’Àfrica, Amèrica del Nord i Amèrica Llatina, i incrementar les exportacions amb valor afegit com els embotits i els pernils”. A llarg termini, el sector es focalitzarà en la innovació en nous productes com les carns sintètiques.

Al Japó, el porc ibèric guanya terreny

Japó és un dels grans consumidors mundials de carn porcina: això el posiciona com a número dos entre els països importadors. Des d’Europa, la carn només es pot importar de manera congelada degut als llargs trajectes per mar. Al 2018, l’Estat espanyol va ocupar per primera vegada la posició número 1 com a exportador de carn congelada al Japó, desbancant Dinamarca.

Segons Yuko Kijimoto, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Tòquio, això és degut “als preus competitius i a la bona imatge de què gaudeix el porc ibèric espanyol al Japó”. Aquesta bona imatge juga a favor també del pernil curat i ha fet augmentar les exportacions d’aquest producte en un 17% l’últim any.

Kijimoto explica que les empreses catalanes que vulguin exportar carn de porcí al Japó han d’estar homologades pel govern japonès. “L’homologació es requereix per a tots els establiments que intervenen en el procés de producció”, detalla. “Si no es compleix a la perfecció, no es poden ni portar mostres a les fires”. Per això, segons la directora, “es requereix paciència per entrar al mercat japonès, però una vegada dins, els clients són molt fidels”.

Corea del Sud augmenta les importacions de porcí

Hee Yeon Lee, directora de l'Oficina Exterior d’ACCIÓ a Seül, explica que el porcí és la carn preferida dels coreans. “Per menjar a casa, el consumidor coreà prefereix el porcí local, mentre que hi ha més consum de porcí importat als restaurants”, diu Hee Yeon Lee. L’any 2018 les importacions van créixer un 25,8%, sobretot provinents dels Estats Units, Alemanya, Espanya i Xile.

Per exportar carn de porcí a Corea, cal estar aprovat com a “instal·lació exportadora” pel govern coreà. “Actualment hi ha unes 50 instal·lacions exportadores catalanes que comercialitzen a Corea”, diu la directora. Gràcies a l’acord existent entre Corea i la Unió Europea, la tarifa bàsica que s’aplica quan es té un certificat d’origen és del 6,8%, enlloc del 25% estàndard en carns congelades.

Hee Yeon Lee destaca que des de l’oficina de Seül, “connectem els importadors coreans amb exportadors catalans a través del Supplier Search Service”. A més, “donat que el mercat del porcí té diversos factors imprevisibles que l’afecten, des de l’oficina proporcionem la informació més recent sobre les demandes i les condicions”, afegeix la directora.

El mercat xinès, una marató de fons

“La Xina té un amor especial pel porc”, diu Li Zhiqi, responsable d’Internacionalització a l'Oficina Exterior d’ACCIÓ a Pequín, recordant que és un dels 12 animals en l’astrologia xinesa, i que, a més, aquest 2019 és l’any del porc.

El país més poblat del món i segona economia mundial és també el número 1 en producció i consum de carn al mon, tot i que dues circumstàncies toquen de prop el mercat de carn de porcí. Una és la pesta porcina africana, que no afecta els humans però que és mortal en gairebé el 100% dels casos animals i que ha suposat importants pèrdues de producció al país.

La guerra comercial amb els Estats Units, a més, “fa que el porcí americà s’importi amb un aranzel addicional del 25%”, explica Li Zhiqi. “Això, per tant, és una oportunitat per a l’empresa catalana”, afegeix.

Els registres sanitaris, segons el responsable d’Internacionalització, son la barrera més gran per exportar a la Xina: “El procés d’homologació és costós en temps i diners”. Fins al moment, només es permet l’exportació de carn i despulles de porcí fresc, refrigerat o congelat, així com de pernil i paleta curada i desossada. “Esperem que això s’ampliï a carn fresca i productes curats”, diu Li Zhiqi.

El responsable d’Internacionalització explica que des de l’oficina d’ACCIÓ a Pequín ajuden les empreses catalanes a entendre com poden adaptar-se millor a la cultura xinesa: “Vendre a la Xina és una marató: cal tenir un concepte d’inversió, no de cost, i apostar a llarg termini per un mercat potencial enorme”.

Austràlia, pendent de l’acord comercial amb l’Estat espanyol

A Austràlia, la manca d’acord per importar carn de porcí amb l’Estat espanyol suposa encara una gran limitació per al sector. “De moment, només existeix un acord per a la importació del pernil curat, però esperem que la normativa s’ampliï aviat”, diu Gemma Puig, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Sidney.

Només és possible introduir pernil curat si es disposa d’un permís d’importació i si s’han complert les condicions establertes pel Departament d’Agricultura australià. “Des de l’oficina a Sidney, tenim experiència en la tramitació d’aquest permís i podem seguir el procés d’autorització, que pot tardar entre 4 mesos i un any”, explica Puig.

“També podem buscar un distribuïdor per a l’empresa catalana, ja que coneixem bé les empreses importadores d’aquest tipus de producte”. A Austràlia, el consum de carn de porcí va en creixement perquè hi ha un auge dels productes mediterranis.