Vendre tecnologia de forma col·laborativa

La mobilitat sostenible requereix sumar esforços?

La mobilitat sostenible és un sector que està generant moltes oportunitats de negoci, però s'ha d'abordar de manera molt planificada. Entrar-hi sol per vendre una tecnologia és condemnar-se al fracàs perquè la inversió que requereix és massa gran. El que fa Quimera, que es va gestar fa cinc anys tot i constituir-se legalment el 2009, és buscar un camí paral·lel o alternatiu per fer arribar aquesta tecnologia al mercat. Per això, selecciona companyies que fan productes interessants, com ara, carregadors molt ràpids per a bateries o motors elèctrics acoblats a les rodes i els fa oblidar l'obsessió per vendre per liderar la seva integració en un consorci. L'objectiu és aprofitar sinergies, fer projectes conjuntament i aplicar-los en grans corporacions. Per a nosaltres, aquest ha de ser el primer pas, perquè si les empreses adopten una tecnologia per al seu funcionament, la gent se la creu.

Així, el model de negoci de Quimera és vendre solucions a empreses...

No venem res. Fem que les grans corporacions, que no solen utilitzar tecnologies de mobilitat sostenible perquè les desconeixen o no les consideren fiables, s'involucrin en el seu procés d'R+D amb el suport necessari perquè tot funcioni correctament. De fet, convertim una transacció comercial en un projecte de recerca i desenvolupament i, d'aquesta manera, el xip de les corporacions canvia.

Quin tipus de projectes esteu desenvolupant?

Treballem en tres línies: buscant empreses i tecnologies que puguin integrar-se a l'agrupació de companyies de Quimera per treballar amb un enfocament de clúster, en projectes pilot i en R+D pròpia. En aquesta darrera branca hem desenvolupat una moto elèctrica-solar (ESM), de la qual tenim ja dos prototips acabats, i que ens ha permès aplicar la nostra pròpia medecina. És a dir, involucrar una empresa privada com ara Unipost i un cos com la Guàrdia Urbana en el seu desenvolupament. Nosaltres els cedim els vehicles i ells es comprometen a utilitzar-los en la seva operativa real per veure si funcionen. El següent pas és veure quin mercat té i on té sentit llançar-la. Pot ser l'Índia, on els vehicles de motor elèctric tenen un èxit trepidant, o un altre país. També treballem en Projectes Estratègics de Mobilitat Urbana Sostenible Eficient (SUESPM) en diferents ciutats del món. En tenim un a Barcelona, al 22@. Estem a punt de tancar-ne un altre a Londres i un a Singapur. Estem en contacte amb l'Índia i amb els Estats Units. A més, hem aconseguit la implicació d'empreses com Condis, DHL o T-Systems.

En el vostre cas, la internacionalització forma part de l'ADN de la companyia perquè integreu empreses d'arreu del món...

Sí, i arran d'aquests vincles es generen oportunitats de negoci de tot tipus. La nostra missió com a companyia és generar el valor que tindran aquestes oportunitats més que no pas treballar en la seva comercialització. Som un catalitzador que permet que certes tecnologies es provin per saber si funcionen o no. D'aquest resultat, n'obtenim un benefici, així com de les tecnologies propietàries, que representen una part més gran del pastís. El més important és com abordem l'estratègia del problema i no tant si tenim o no una tecnologia impactant.

Quin és el principal fre per a l'adopció de vehicles més nets?

El problema del desplegament del vehicle elèctric és que s'enfoca com un canvi de producte. Però afecta més temes. Representa un canvi de model. El pas al cotxe elèctric ha de venir de les corporacions per arribar al consumidor final mitjançant les economies d'escala. De fet, el mateix concepte de l'automoció ha de canviar. Hem d'intentar compartir estructures i ser molt més flexibles. Compartir estructures pot permetre que el vehicle elèctric arribi al gran consumidor. I és clar que això no es farà d'avui per demà. Per això, cal fer assajos, involucrar l'Administració i anar fent camí per arribar al mercat de gran consum. El futur, el desconeixem. Per tant, el que hem de fer és aprendre tenint iniciatives.