Idees d'experts Lluís Renart
Poques persones coneixen tan de prop l'Àfrica i la seva estructura econòmica, política i social com Lluís Renart. Professor de direcció comercial d'IESE, és un enamorat d'aquest continent.
Renart, responsable del projecte The Africa Initiative, que coordina les escoles africanes de negocis amb l'IESE per col·laborar en l'àmbit acadèmic i l'estímul perquè més empreses pensin en l'Àfrica per fer negoci, repassa en aquesta entrevista les característiques i oportunitats de negoci d'un mercat en plena ebullició.
La presència catalana i espanyola no ha estat tradicionalment gaire important a l’Àfrica...
Sí, la veritat és que ha estat molt minsa des del punt de vista de la inversió i l’exportació directa. Fa tres o quatre anys representava menys de l’1%. És normal perquè Espanya és dins la Unió Europea i la majoria d’exportacions van cap allà: un mercat més desenvolupat, més ric, amb una moneda comuna, etc.
Tot i així, cal convèncer les empreses catalanes que a l’Àfrica hi ha bones oportunitats.
L’Àfrica en general és una gran oportunitat de negoci perquè està tot per fer. Hem de pensar que hi ha 1.000 milions d’habitants en 54 països que necessiten de tot. Per descomptat, la creu és un baix poder adquisitiu, però també hi ha maneres per treballar els mercats malgrat aquest inconvenient, implantant-se des de la base com ha fet Gallina Blanca amb les pastilles de caldo. Productes de necessitat, a preus molt baixos que consoliden una empresa i una marca com una referència per tota la població.
Quins són els motius que fan de l’Àfrica un gran mercat emergent?
És un continent que tothom coincideix a dir que està emergent. I ho fa impulsat per diversos motors: el demogràfic (l’any 2050 s’espera que es dobli la població fins als 2.000 milions); el de creixement econòmic, s’espera que igual que els darrers deu anys, durant els propers cinc segueixi creixent a un ritme del 5% anual. Aquest creixement econòmic s’ha vist impulsat pel descobriment d’hidrocarburs com ha passat a Angola, Namíbia, Tanzània o Moçambic. Finalment, el tercer motor és la constant millora en la qualitat política, econòmica i social de l’Àfrica. Hi ha més estabilitat i cada cop són més els països on funciona correctament un sistema democràtic. Tot i que encara és imperfecte, poc a poc va a millor. En definitiva, hi ha un boom d’una població creixent que necessita de tot i que poc a poc va millorant el seu nivell de vida.
Aquesta evolució cap a una major estabilitat política també es reflecteix en el funcionament de l’economia?
Excepte la part nord, on sí que hi ha hagut més presència d’empreses catalanes i espanyoles sobretot des del camp productiu per tenir mà d’obra més barata o uns mitjans de producció més propicis en sectors com l’agroindústria, l’Àfrica ha estat més aviat ignorada. Com a mostra, fa 3 anys, en un dels primers viatges que vaig fer a la Costa d’Ivori, l’ambaixadora espanyola m’assegurava que només hi havia dues empreses treballant en aquell país, una d’elles Gallina Blanca amb molt d’èxit amb les pastilles de caldo Jumbo.
Sens dubte. La majoria de líders dictatorials s’havien educat a Moscou i sota el paraigua del bloc soviètic. Això es traduïa en els primers anys de la independència en la creació de grans empreses estatals amb poca economia de mercat com l’intent de via cap al desenvolupament. Aquestes empreses, però, funcionaven malament per la corrupció i la manca de coneixements dels seus dirigents. En el moment que les potències colonials abandonen el continent, allà hi queda molt poca gent amb formació. A més a més, en aquest context no era fàcil que hi hagués emprenedors, perquè eren mal vistos pel dictador en ser gent intel·ligent, amb capacitat per guanyar-se la vida i no dependre del polític per menjar; cosa que els fa ser percebuts com una amenaça.
Per tant, fins als anys vuitanta hi havia la idea que el desenvolupament havia de venir per vies socialistes. Però quan cau la Unió Soviètica comença a haver-hi un canvi de percepció i la voluntat de crear les estructures jurídiques i de mercat perquè puguin florir milers d’emprenedors i empreses. Per descomptat, en alguns sectors com l’elèctric encara poden fer falta grans empreses estatals, però la gran força d’Àfrica seran els milers i milions d’emprenedors.
En aquest context, quins són els principals mercats emergents dins del continent africà?
Per a una empresa catalana segurament s’ha fet bé si es comença pel nord d’Àfrica (el Marroc, Tunísia, Egipte) perquè són països més petits i més a prop. Després cal esmentar Sud-àfrica, que és un país molt important, dels més rics i amb una infraestructura empresarial molt més desenvolupada. L’únic inconvenient és que es troba a deu hores d’avió, però tot i així hi ha empreses que ja hi estan treballant amb èxit. A continuació podem parlar de Nigèria per la seva potència econòmica, té petroli i són 160 milions de persones. I de països d’una extensió mitjana que estan políticament i socialment ordenats com Kènia, Senegal, Ghana, Costa d’Ivori, Gabon, el Camerun, Angola, Tanzània o Moçambic.
I dins de tots aquests mercats, quins sectors econòmics destaquen?
Trobem grans oportunitats de negoci en la mineria i el petroli, i en general en les indústries extractives. Sense anar més lluny, un gran percentatge de les exportacions africanes avui en dia segueix sent la mineria: diamants, minerals diversos, etc. També hi ha grans oportunitats de negoci en el sector de l’agroindústria i en el subministrament industrial. A l’Àfrica en general hi ha poca indústria, però sí que fan falta productes industrials i serveis d’enginyeria perquè hi manquen moltes infraestructures. S’han de construir ports, aeroports, carreteres, estacions elèctriques, etc., fet que facilita que moltes empreses catalanes puguin treballar-hi.
Finalment, hi ha el gran consum, com el que dèiem abans de Gallina Blanca. Hi ha dues grans estratègies per aquest sector: entrar per la punta o per la base de la piràmide. També hi ha gent molt rica que pot permetre entrar en aquest segment de mercat, que tot i ser petit és important. L’altra opció és fer un producte molt barat que pugui ser massiu.
Un aspecte que tenen molt en compte les empreses a l’hora d’emprendre el viatge cap a mercats emergents és el de la seguretat. Els mercats africans ofereixen garanties en aquest aspecte?
Per descomptat a l’Àfrica no tot són flors i violes i les dificultats hi són. Una d’elles és el tema de la corrupció, així com la falta d’estructures organitzatives i de control de tot tipus. De fet, costa trobar països africans en els primers llocs dels rànquings Doing Business del Banc Mundial; gairebé tots estan del lloc 100 cap avall. Però la bona notícia és que van millorant. De fet, l’any passat, el que més ho va fer del món va ser Ruanda. Un petit país que després dels greus problemes socials que va patir s’està esforçant per convertir-se en un país business friendly. S’estan portant a terme iniciatives com la de la finestreta única per fomentar la creació d’empreses.
Per tot plegat, la millor manera de superar aquests inconvenients per una empresa forània és entrar a poc a poc, amb algun soci local i ben assessorat. A molts mercats africans pots trobar advocats o consultories internacionals de primer nivell, així com els serveis d’institucions com ACCIÓ i els Centres de Promoció de Negocis. Potser la manera d’entrar no serà sempre fàcil i tranquil·la, però es poden trobar bones fórmules per poder ser present amb bons rendiments en aquests mercats.
En definitiva, podem dir que és un “ara o mai” per apostar pel mercat africà?
Certament és una disjuntiva important. Està tot per fer i ser els primers sempre és complicat, però alhora permet agafar avantatge respecte els que vulguin arribar després amb un camí més pla. De fet, ja hi ha alguns sectors on serà difícil fer-se un lloc perquè hi ha marques que s’han avançat els darrers anys i s’han consolidat de tal manera que serà difícil apartar-les de les preferències de la població. Per exemple, els refrescos, cerveses o aparells mòbils, dels quals ja hi ha una penetració propera al 90% de la població del continent.
Entrar al començament segurament és més difícil, però si ens quedem enrere dels xinesos, que estan apostant fort per l’Àfrica, serà molt complicat desbancar-los. Crec que les empreses catalanes faran bé de posar l’Àfrica al seu radar quan abans millor.
Serveis relacionats
Pàgines relacionades
- Fer negocis a Angola
- Fer negocis a Bahrain
- Fer negocis a Etiòpia
- Fer negocis a Ghana
- Fer negocis a Kenya
- Fer negocis a Kuwait
- Fer negocis a l'Aràbia Saudí
- Fer negocis a la Costa d'Ivori
- Fer negocis a Moçambic
- Fer negocis a Nigèria
- Fer negocis a Oman
- Fer negocis a Qatar
- Fer negocis a Sud-àfrica
- Fer negocis a Tanzània
- Fer negocis a Uganda
- Fer negocis al Camerun
- Fer negocis al Marroc
- Fer negocis al Senegal
- Fer negocis als Emirats Àrabs Units